La Fiscalia de l'Audiència Nacional va demanar ahir un total de 9.138 anys de presó per a l'excapità de navili argentí Adolfo Scilingo Manzorro com a autor de delictes de genocidi i terrorisme, en considerar-lo responsable de 30 assassinats i de 255 desaparicions de persones durant la dictadura militar al seu país, entre els anys 1976 i 1983.
Durant la sessió d'ahir del judici a Scilingo, que es desenvolupa des del passat 14 de gener a la Secció Segona del Penal de l'Audiència Nacional, la fiscal Dolores Prim va modificar les conclusions provisionals de la Fiscalia, que demanaven l'absolució de l'exoficial, per una posició acusatòria per delictes de terrorisme i genocidi.
La fiscal responsabilitza directament Scilingo d'haver participat en dos «vols de la mort» el juny i agost de 1977, en els quals 30 persones van ser assassinades en ser llançades al mar des de l'avió en el qual havien estat pujades després de ser narcotitzades i enganyades, procedents del camp de detenció ubicat a l'Escola Mecànica de l'Armada (Esma).
La representant del Ministeri Públic va destacar que l'actitud actual de la Fiscalia defensa la persecució universal dels delictes contra la humanitat, que s'imputen a Scilingo, en contraposició al que sostenien l'anterior fiscal general de l'Estat, Jesús Cardenal, i el fiscal cap de l'Audiència Nacional, Eduardo Fungairiño, que negaven competència als tribunals espanyols per conèixer la causa, fet pel qual no van acusar l'exoficial.
La fiscal basa el seu nou escrit en la consideració que Scilingo va dir la veritat en la fase d'instrucció de la causa, quan, l'octubre de 1997, es va autoinculpar dels delictes en compareixença voluntària davant Garzón.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.