Euskadi, Navarra i Catalunya, les comunitats que més han votat «no»

El no tan sols va superar el 30 per cent precisament a Euskadi, amb un 33,66 per cent. A continuació se situaren dues comunitats amb partits nacionalistes, Navarra (29,22) i Catalunya (64,63), seguides per Madrid, amb un 19,39 per cent de vots contra el tractat europeu.

Quant a la participació, Castella i Lleó va ser la comunitat que registrà un major percentatge (49,43), i la que registrà el més baix fou la de les Balears, amb un 33,27 per cent. Es pot fer la lectura que les comunitats autònomes pel PP i les del PSOE han tingut uns resultats similars, amb les excepcions de Catalunya, Navarra i el País Basc, on la incidència del «no» va ser major que en la resta de les autonomies.

Guipúscoa va registrar el major rebuig, amb un 40 per cent de ciutadans que votaren en contra. Per exemple, l'opció del «no» al tractat va aconseguir el suport en un centenar de petits municipis del total de 946 poblacions que integren Catalunya, encara malgrat que globalment el «sí» va aconseguir el suport a Catalunya. De fet, Girona ha estat la segona província, després de la de Guipúscoa, amb més vots contraris al tractat de la Constitució ja que el no hi ha obtingut el 33,42% de vots, davant un 58,5% del sí.

Així, en moltes localitats de la Girona més rural el no ha avantatjat el sí, com és el cas de Rupià. En la fronterera la Vajol, el no ha guanyat per 54,05% davant el 29,7% del sí. En el cas del País Basc, el 62,61 per cent de suports a la Constitució europea va ser inferior al 69,12 que va registrar el 1978 la Constitució Espanyola.

En aquesta comunitat el «no» va ser l'opció majoritàriament triada en diversos municipis com és el cas de la localitat guipuscoana d'Orexa, on el 91,84 per cent dels votants es va oposar al Tractat. Aquesta localitat, de 81 habitants, va aconseguir el «rècord» de «no» i foren molts els municipis del territori guipuscoà que rebutjaren el tractat constitucional europeu amb percentatges superiors al 80 per cent. A Guipúscoa, on Eusko Alkartasuna, Batasuna, Ezker Batua i Aralar propugnaven votar «no» a la Constitució europea, el percentatge de sufragis favorables al tractat (56,07 per cent) es va situar gairebé deu punts per sota de la resta del territoris bascs i l'abstenció, amb un 63,27 per cent, va ser superior a la d'Àlaba i Biscaia.

El municipi de Puebla de Obando, a Badajoz, es va situar a l'extrem contrari, ja que allà el «sí» va ser l'opció del 95,10 per cent de les persones que acudiren a votar. Extremenys, castellanolleoneses i gent de la Rioja foren els espanyols que respongueren més a la convocatòria, amb percentatges de participació pròxims al 50 per cent, mentre que Melilla (27,02 per cent); Ceuta (28,10 per cent) i Balears (33,27 per cent) foren els llocs on menys ciutadans acudirem a votar al llarg de la jornada d'ahir.