Sí marcat per l'abstenció

El 57'68 dels electors espanyols no votà el tractat europeu

TW
0

Es compliren els pronòstics, tant en el resultat com en la participació, en el quart referèndum que viu l'Estat espanyol en la seva història democràtica. La victòria del sí ha estat aclaparadora. L'abstenció, encara que no va arribar a uns nivells tan alts com es va arribar a témer, fou del 57'68 per cent, fet que convertí aquesta cita amb les urnes en la que menys espanyols han votat, tant en eleccions com en referèndums, de la democràcia. El vot en blanc, que en les generals i en les europees de 2004 va rondar l'1 per cent, ha superat en aquesta consulta el sis per cent.

Malgrat que el resultat de participació no ha estat finalment tan escàs com els pitjors auguris feien témer, allò cert és que ha estat la consulta que ha recollit la dada més baixa en la història democràtica de l'Estat, en el qual s'han duit a terme 22 cites. Fins al dia d'ahir, la pitjor dada de vot va ser la registrada en les eleccions al Parlament europeu de l'any passat, en què va votar el 45'94 per cent dels electors espanyols. Si es compara només amb les consultes d'àmbit estatal, el 42'33 per cent registrat es queda molt lluny de la pitjor dada fins a la data, la registrada en el referèndum sobre l'entrada d'Espanya a l'OTAN, el 1986, en el qual va votar el 59'42 per cent de l'electorat. El 1978 un 67'11 per cent va dipositar el seu vot per a la ratificació de la Constitució i el 1976 un 77'72 per cent ho féu en la consulta sobre la reforma política. Una xifra inferior a la consulta d'aquest 20-F es va registrar en l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Galícia, votada només pel 28'26 dels electors.

Espanya donà un rotund sí a la constitució europea. Amb el 100 per cent dels vots escrutats, un total de 10.804.464 espanyols, el 76'73 per cent dels que acudiren a les urnes, van fer costat al tractat. Per contra, 2.428.409 espanyols, el 17'24 per cent, optaren per votar no. En blanc es van registrar 849.093 vots, un elevat 6'03 per cent, mentre que en les últimes eleccions generals amb prou feines va arribar a l'1'57 per cent. L'abstenció en aquest referèndum va assolir el 57'68 per cent del cens.

La vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, que va comparèixer al costat del ministre de l'Interior, José Antonio Alonso, assegurà que «el sí ha guanyat per aclaparadora majoria». De la Vega va restar importància al fet que Euskadi i Catalunya hagin estat les comunitats autònomes en les quals major percentatge ha aconseguit el vot en contra. «El resultat a tot Espanya és majoritàriament a favor del sí», va assegurar la vicepresidenta, que atribuí aquestes dades al fet que «algun partit nacionalista» hagi fet campanya pel no.

«El Govern està satisfet amb la participació», va dir De la Vega. La vicepresidenta recordà que l'abstenció ha estat inferior a la mitjana dels països europeus. «Al Govern li hauria agradat que tots els ciutadans hi participassin», va dir, però recordà que el fet que els espanyols «s'hagin decantat de manera tan aclaparadorament majoritària fa que estiguem satisfets». «Sense caure en l'autocomplaença, però satisfets», sentencià.

Quant al resultat, la rotunditat amb la qual els espanyols han ratificat la constitució europea queda enfora del 94'5 per cent que va donar el sí a la reforma política o del 88'54 per cent que donà suport a la Carta Magna de 1978. Per contra, el sí registrat en aquest 20-F ha estat molt superior al 53'09 per cent que va donar suport a l'entrada d'Espanya a l'OTAN.

Pel Govern, la majoria que ha optat per fer costat a la constitució és «considerable» segons Alonso i «aclaparadora» per De la Vega. «No crec que haver fet el referèndum en un altre moment hagués canviat els resultats», afegí.