Marín proposa un ús «breu» de les llengües cooficials en el Congrés

La idea fou acollida com un «avenç sense retorn» per ERC, la formació que ha protagonitzat una polèmica setmanal amb Marín per aquest tema, mentre que CiU i Esquerra Verda (IU-ICV) demanaren més flexibilitat i el PP deixà entreveure els seus recels i exigí sentit comú, a l'espera del nou reglament que s'està negociant.

Marín volgué exposar aquest assumpte a la reunió de la Junta de Portaveus d'ahir després de l'enfrontament fa una setmana quan retirà la paraula a un diputat d'ERC que demanà en català al Govern sense traduir-ho al castellà.

Amb la lectura d'un escrit, Marín fixà formalment el criteri de la Presidència sobre l'ús de llengües diferents al castellà, expressant la seva disposició a acceptar l'ús puntual i «breu» dels idiomes cooficials en les sessions plenàries, preferentment limitat a les intervencions inicials, a condició que es tradueixi oralment al castellà perquè pugui constar al Diari de Sessions.

El president de la Cambra advertí que, «la inobservança per part del diputat intervinent d'aquest criteri causarà la pèrdua del torn o el decaïment de la iniciativa, segons els casos». En aquest sentit, la polèmica podria seguir oberta en les sessions de control, on ERC ja anuncià que preguntarà en català sense traduir, en entendre que la Cambra ja coneix l'enunciat escrit en castellà en l'ordre del dia. Marín no accepta aquesta via, perquè el que registra la mesa del Congrés sempre és en castellà i que no n'hi ha prou de remetre's a l'esmentat tràmit.

Tot i això, el PP es queixà de la iniciativa de Marín, ja que considera que el que ofereix es basa en una «interpretació excessiva» de les normes de la Cambra, i no volen que ara se'n fixin altres per escrit quan està en marxa una reforma del Reglament del Congrés. El portaveu del PP, Eduardo Zaplana, féu una «crida al sentit comú» perquè, «no se'n vagin les coses de les mans».