El lehendakari s'enfronta a nous rivals per tal de revalidar el seu càrrec

Aquests comicis del 17 d'abril de 2005 seran per a Juan José Ibarretxe les terceres eleccions en les quals es presenti com a candidat a lehendakari, després de prendre el relleu, el 1998, de l'anterior lehendakari -també del PNB-, José Antonio Ardanza.

En la seva segona legislatura que ara acaba, protagonitzada per la proposta d'un nou Estatut coneguda pel seu cognom, Ibarretxe, comptà amb el suport dels 33 escons del PNB-EA i dels tres d'Ezker Batua, amb qui fins ara ha governat en coalició.

Investit lehendakari per primera vegada el gener de 1999, en plena treva d'ETA, Juan José Ibarretxe ha liderat dues legislatures marcades per fets destacats de la política basca: la primera, els pactes d'Estella i de legislatura amb Euskal Herritarrok, que quedaren invalidats per la ruptura de la treva; i la segona, per la proposta del pla Ibarretxe i la il·legalització de Batasuna.

L'oposició quedà, per tant, composta pels 19 parlamentaris del PP, els 13 del PSE-EE i els 7 de l'antiga Batasuna, la possible absència de la qual a la pròxima legislatura variarà la distribució del Parlament. Davant el ja veterà Juan José Ibarretxe, la presidenta del PP basc, María San Gil, estrena candidatura a la Lehendakaritza i es converteix, d'aquesta manera, en la primera dona aspirant a presidir el Govern basc.

La designació de San Gil, que fou anunciada el mes de juny passat, suposa un relleu generacional a les files populars, ja que la seva candidatura pren el relleu de l'experimentat Jaime Mayor Oreja, de qui San Gil s'ha declarat «filla política».

El PSE-EE també estrena candidat amb Patxi López, que concorre per primera vegada a la presidència del Govern basc, després d'haver desenvolupat una dilatada vida política com a secretari general de Biscaia i des de les joventuts del seu partit, on cresqué a l'ombra del seu pare, Lalo López Albizu, dirigent socialista del Marge Esquerre.