Comença el judici contra Scilingo per genocidi, terrorisme i tortures

El repressor argentí, que s'enfronta a 6.626 anys, va guardar silenci

TW
0

L'exrepressor argentí Adolfo Scilingo es va limitar a guardar silenci en la primera sessió del judici que va començar a celebrar-se ahir a l'Audiència Nacional pels delictes de genocidi, terrorisme i tortures presumptament comesos durant la dictadura militar argentina (1976-1983). La vista continuarà dilluns amb l'audició d'algunes de les declaracions que l'exmilitar va prestar davant del jutge Baltasar Garzón el 1997.

L'acusat, per a qui les acusacions particulars i populars sol·liciten 6.626 anys de presó i que es troba en vaga de fam des del passat 9 de desembre, va presentar un aspecte feble a la sala, fins al punt que no va obrir en cap moment els ulls, ni va efectuar cap declaració. L'única ocasió en què es va poder escoltar la seva veu va ser quan va demanar al president del tribunal, Fernando García Nicolás, que no li cridàs perquè tenia mal de cap.

Tanmateix, els dos forenses de l'Audiència Nacional que el van examinar van constatar que Scilingo presentava «condicions acceptables» per assistir al judici i van manifestar que, si ell volia, podia parlar. «La seva actitud és voluntària i és conscient del que fa», van indicar els facultatius, que van afegir que la seva tensió arterial era normal i que patia únicament mal de cap com a conseqüència de la vaga de fam.

Un mareig de l'acusat als calabossos de l'Audiència Nacional va provocar que el judici començàs amb més d'hora i mitja de retard. Així, a les 12.10 hores es va iniciar la vista, que havia suscitat una enorme expectació si s'atén al gran nombre de periodistes de tot el món acreditats i a l'assistent públic a la sala, gran part del qual estava compost per familiars de desapareguts en la dictadura argentina.