Uriarte vol que els ciutadans jutgin el pla «sense proteccionismes d'Església»

El bisbe de Donostia desautoritza la Conferència Episcopal en una carta

Ibarretxe i Uriarte es donen la mà en una imatge d'arxiu.

E.P.Donostia10/01/05 0:00

El bisbe de Donostia, Juan María Uriarte, considera que la valoració de la Conferència Episcopal sobre el pla Ibarretxe no és vinculant per a «la formació del criteri moral de la comunitat catòlica guipuscoana». Així mateix, advoca perquè siguin els ciutadans els que elaborin «sense proteccionismes ni intervencionismes eclesials» les seves pròpies opcions polítiques, amb «l'objectiu superior de la pau i la reconciliació de la nostra societat». En un comunicat, es va referir d'aquesta manera a la valoració realitzada divendres passat per la Conferència Episcopal espanyola en relació amb la proposta d'estatut polític de la comunitat d'Euskadi, en la qual assenyalava que «pretendre unilateralment alterar l'ordenament jurídic en funció d'una determinada voluntat de poder, local o de qualsevol altre tipus, és inadmissible».

D'altra banda, cal dir que la carta ha provocat reaccions oposades. Mentre que els partits nacionalistes bascs, PNB, EA i EB, creuen que ha actuat de manera impecable, posant les coses en el seu lloc, PP i PSOE el censuren i l'acusen d'emprar una doble vara, en demanar als bisbes que no es fiquin en qüestions polítiques i avalar ell mateix el pla Ibarretxe.

En aquest document, el bisbe de Donostia considera que no és «propi de la meva missió episcopal» delimitar la naturalesa ni l'abast jurídic i polític del pla Ibarretxe», sinó que, per contra, són els experts en dret polític els que «discuteixen incansablement sobre tals extrems». En conseqüència, afirma que no té «motius suficients» per emetre una valoració moral que comprometi l'autoritat de l'Església» sobre aquesta proposta. En aquest sentit, recorda les paraules que va formular el maig de 2002, en les quals indicava que «mentre (els models polítics) respectin els drets humans i s'implantin i mantinguin dins cursos pacífics i democràtics, l'Església no pot ni sancionar-los com a exigència de l'ètica ni excloure'ls en nom d'aquesta. Per això, ni l'aspiració sobiranista, ni l'adhesió a un major o menor autogovern són per l'Església dogmes que requereixin un assentiment», afegeix el document.

El diputat del PNB en el Congrés, Emilio Olabarria, va afirmar que el bisbe de Donostia «ha posat les coses en el seu lloc amb la ponderació que el caracteritza». Per Olabarria, el prelat donostiarra realitza, en el seu missatge, «una identificació de la funció episcopal i de l'Església Catòlica en un estat no confessional».