El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya -TSJC- condemnà ahir a nou anys i quatre mesos de presó l'exjutge Lluís Pascual Estevill i a set anys de presó l'advocat Joan Piqué Vidal per l'extorsió de banquers i d'empresaris, als quals exigien sumes milionàries de doblers per evitar-los l'ingrés a la presó.
En concret, el tribunal atribueix a Estevill i a Piqué diversos delictes de prevaricació, suborn, detenció il·legal i amenaces condicionals comesos en la primera meitat dels anys 90, quan el primer exercia com a jutge d'instrucció a Terrassa i a Barcelona i el segon era un penalista de renom.
La sentència, de 350 pàgines i que en part fou llegida en públic pel TSJC durant més de dues hores, afirma que Estevill atemoria empresaris i banquers aprofitant la seva condició de jutge d'Instrucció per extorsionar-los sota amenaces d'acabar empresonats, mentre que Piqué Vidal actuava en «connivència» amb el magistrat, potenciant la seva activitat delictiva.
El TSJC constata en la seva sentència que «el jutge i l'advocat formaven un binomi que es convertí en inseparable des del moment que es necessitaven mútuament», cosa que els dugué a segellar l'«acord criminal».
En concret, l'Alt Tribunal assenyala tres casos en què ambdós acusats -un com a jutge i l'altre com a advocat dels empresaris extorsionats- obraren de mutu acord: Nutrexpa-Idapsa, Macosa i Bertran de Queralt.
En el cas Nutrexpa (1991), Estevill cobrà de la família Ferrero 25 milions de pessetes en un compte de Suïssa i Piqué una quantitat no inferiro a 6 milions a canvi que els responsables de la companyia -José María i Ignacio Ferrero, i José María Ventura Ferrero- no fossin empresonats per un assumpte de factures falses.
Els consellers de la metal·lúrgica Macosa feren igual a finals del 1992 per no ser empresonats després que Pascual Estevill els imputàs un delicte de frau mercantil. De nou, assessorats per Piqué Vidal, els directius de Macosa pagaren 100 milions de pessetes, 50 per evitar que Estevill els posàs darrere barrots, i 50 milions més perquè Alfonso Escámez, llavors president del Banc Central, entitat vinculada a Macosa, no fos imputat.
El tercer cas en el qual Estevill i Piqué actuaren amb un acord previ fou el de Josep Felip Bertran de Queralt, un conegut industrial barceloní a qui l'exmagistrat imputà el 1993 diversos delictes fiscals.
Piqué exigí a Bertran de Queralt 50 milions de pessetes en nom de Pascual Estevill perquè aquest no ordenàs el seu empresonament, però l'empresari català fou l'únic dels qui apareixen en aquesta causa que es negà a pagar.
La sentència detalla també altres delictes comesos tan sols per Lluís Pascual Estevill, com l'alçament de béns efectuat entre el 1996 i el 1997 per eludir el pagament de 202 milions de pessetes de fiança que se li exigien com a responsable civil directe en aquesta causa.
A més, la sentència condemna l'exmagistrat per altres extorsions comeses sense l'ajuda de Piqué, com quan aconseguí que la seva filla fos contractda per al gabinet jurídic de la Banca March a canvi de no empresonar consellers de Pryca, o quan va demanar a uns directius imputats en el cas d'Indelso que «ajudassin» a finançar un important deute bancari contret pel seu amic, el joier Rogelio Roca, a canvi de no decretar el seu empresonament.
Lluís Pascual Estevill ha estat condemnat a nou anys i quatre mesos de presó i a pagar una multa de 300 milions de pessetes, mentre que Joan Piqué Vidal ha estat condemnat a set anys de presó i al pagament de 151 milions de pessetes en multes. Ambdós, a més, han estat inhabilitats el temps que duri la condemna, que pot ser recorreguda. De moment, acusacions i fiscal no han sol·licitat que es faci efectiu l'ingrés en un centre penitenciari per edat avançada dels condemnats.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.