El lehendakari Ibarretxe felicita el president del Parlament, Atutxa, per l'arxiu del cas.

TW
0

La querella contra Juan Maria Atutxa i altres cinc parlamentaris bascos per no dissoldre el grup de Sozialista Abertzaleak, com va ordenar el Tribunal Suprem, ha quedat arxivada. La jutgessa Nekane Bolado ha pres aquesta decisió en no apreciar «voluntat deliberadament rebel en els encausats». Segons explica al seu acte, la suspensió de Batasuna no implica la de Sozialista Abertzaleak, malgrat l'ordre del Suprem, i fins i tot assenyala que s'han vulnerat drets del grup amb la seva suspensió. Atutxa es va congratular de la sentència i va assegurar que «s'ha fet un pas important perquè la veritat s'imposi».

«L'ordre de dissolució donada havia passat per alt preceptes legals», afegeix la jutgessa a l'acte, ja que «tot grup parlamentari constitueix una unió de fet sense personalitat, netament diferenciat del partit o partits polítics». És a dir, que la suspensió de Batasuna no implicava automàticament la del grup parlamentari hereu de la formació abertzale. «La seva dissolució va tenir lloc sense cap constància de la seva crida al procés o de l'oferta de possibilitat d'audiència», diu.

Bolado dóna per finalitzada la instrucció del cas i l'arxiva. Considera que no existeix responsabilitat penal imputable als sis encausats. A més d'Atutxa, es tracta dels membres de la Taula del Parlament Gorka Knörr (EA) i Kontxi Bilbao (EB), i els representants de la Junta de Portaveus Joseba Egibar (PNB), Rafael Larreina (EA) i Antton Morcillo (SA). La jutge assegura que és obligat complir les sentències judicials perquè no quedin en «meres declaracions d'intencions».

Tanmateix, recorda que perquè es donin els requisits de l'article 410 del Codi penal, que preveu el delicte de desobediència a l'autoritat judicial, hi ha d'haver una «negativa oberta, taxativa i concloent» a complir les ordres dels tribunals. Al seu judici, això no es dóna en aquest cas, ja que els encausats es van justificar en una llacuna legal.

En aquest sentit, la jutgessa considera que ha existit una vulneració dels drets fonamentals reconeguts en l'article 24.1 de la Constitució, «a l'efectiva tutela judicial dels interessos legítims inherents a la condició d'unió sense personalitat i a l'evitació de la indefensió que el grup parlamentari ha sofert». «Cap grup parlamentari es confon formalment, com resen els principis pacífics del dret parlamentari, amb els partits polítics», afegeix, esmentant expressament el cas de Partit Popular i Unió Alabesa.