El PSOE acusa Aznar de mentir i de voler deslegitimar el resultat del 14-M

Cuesta acusà Aznar d'estar «obsessionat» amb els resultats electorals del 14-M i d'introduir en el debat públic la deslegitimació electoral en vincular la seva derrota amb els atemptats de Madrid. El portaveu del PSOE va subratllar que el centre de la investigació parlamentària eren les víctimes de la matança i que el debat no havia de centrar-se en els resultats de les generals.

«Vostè, des del primer dia, s'ha debatut entre el dolor per la catàstrofe i la pròpia realitat del resultat del 14-M», li va dir a Aznar. Cuesta va insistir que dir que els atemptats van ser principalment per canviar el resultat del 14-M és persistir en la tesi de deslegitimació. Va arribar a dir que Aznar estava insultant les víctimes i familiars i sobre el 13-M va acusar l'excap de l'Executiu de mentir, ja que el PSOE no va encoratjar les mobilitzacions davant les seus del PP.

Per Cuesta, Aznar incorregué en «insinuacions, mitges veritats i cortines de fum», i ni tan sols «estigué a l'altura» de la comparèixença que protagonitzà el nord-americà George Bush davant de la comissió que investigà l'11-S. «Ha fet vostè un paper d'embaucador -l'espetà-. Ens ha pres el pèl».

Si Cuesta va destacar l'obsessió d'Aznar per la derrota electoral, ERC i PNB van coincidir a destacar la condició de víctimes del terrorisme d'Aznar per justificar la seva «obsessió» per ETA i la possible relació de la banda terrorista en l'11-M. Per Joan Puig, d'ERC va ser «un error» que el Govern no digués qui van ser els vertaders autors de la matança i que no hi havia cap prova de l'autoria d'ETA. Els republicans van justificar el tomb electoral en què el PP va gestionar malament la informació de l'11-M. El diputat penebista Emilio Olabarria arribà a dir que precisament per haver estat víctima, Aznar mai no fou «idoni» o «apte» per combatre el fenomen terrorista.

El portaveu de CiU a la comissió, Jordi Jané, va destacar que l'expresident havia creat en la seva compareixença parlamentària la nova teoria del «4 de març», basada en la seva convicció que si les eleccions s'haguessin produït el 7 de març en comptes del 14, igualment s'hagués produït un atemptat tres dies abans, com que se cercava matar i propiciar «un tomb electoral». I en el seu segon torn de paraula, va avisar Aznar que una cosa és pensar que l'atemptat «va influir» en el resultat electoral de les últimes generals i una altra diferent, «i de més profunditat», afirmar que l'atemptat «es comet abans dels comicis, de manera voluntària, per alterar el resultat».

El diputat de Chunta Aragonesista (CHA) al Congrés, José Antonio Labordeta, afirmà, per la seva part, que «segons hem anat coneixent els comissionats durant la celebració de les diferents compareixences en aquesta Comissió, està cada vegada més clar que hi ha dos mons diferents: el de la majoria dels quadres intermedis de l'administració i el dels responsables polítics del PP». «Hi ha una responsabilitat política que no vol assumir». El portaveu del Bloc Nacionalista Galleg al Congrés, Francisco Rodríguez, acusà ahir Aznar d'haver mantingut «la seva habitual política de confusió», eludint «responsabilitats». «Aznar no ha aportat cap dada nova al procés d'investigació sinó que ha evitat, simptomàticament, clarificar res i aprofità per fer lloes de la seva actuació i intimidació política», declarà.