«El català és una llengua testimoni que s'ha resistit a desaparèixer»

Amb el públic rendit davant de la presència principalment del Nobel del literatura, Maragall sabé guanyar-se el públic amb el seu argumentat i sentit agraïment al poble mexicà per l'acollida, en qualitat d'«honrats convidats», als exiliats republicans durant la Guerra Civil i, posteriorment, durant el franquisme i que el va portar a sostenir que si Mèxic «no hagués obert les seves portes, ni Catalunya ni Espanya serien avui les realitats que són». Maragall assenyalà que «per primera vegada la UE ha reconegut l'oficialitat de la llengua catalana», el que agraí al tarannà del Govern de Zapatero i la seva aposta per l'Espanya plural, no sense sobresalts, ja que «és més fàcil parlar de federalisme que posar-lo en pràctica». Així, sostingué que «estam superant la vella estructura radial en què tots els camins portaven al centre», «estam a punt de tenir un Senat que sigui una cambra de representació de les comunitats autònomes», i «el pròxim pas serà que cada ciutadà pugui parlar allà la seva llengua materna».