Batasuna maneja un document amb una «aportació política actualitzada» per a la «superació del conflicte» al País Basc. En aquest text, la formació aposta pel pla Ibarretxe com a base per poder arribar a punts d'acord entre els diferents agents d'Euskal Herria i a un referèndum prenent com a base l'autodeterminació. A l'esmentat esborrany, es defensen tres acords com a base per a la «resolució del conflicte», entre els quals se'n menciona un d'ETA amb els estats. A més, inclouen la banda terrorista entre els «subjectes» que desenvoluparan la proposta per solucionar el conflicte.
A l'apartat de resposta al pla Ibarretxe, el text precisa que la posició que mantindrà l'esquerra abertzale en el debat parlamentari i en la votació sobre el pla, que es durà a terme abans de desembre, és la de no acceptar-lo. «Continuarem dient NO al pla que té com a objectiu la reforma de l'Estatut» perquè, expliquen, «l'esmentat pla no solucionarà el conflicte polític»; a més a més el qualifiquen de «nou frau». Tanmateix, manifesten la seva disposició a cercar «punts d'acord entre les forces que reconeguin Euskal Herria», sempre que prenguin com a base l'«autodeterminació» i el respecte a la decisió popular. En aquest sentit, consideren que «el preàmbul del pla Ibarretxe ofereix les bases per poder arribar a aquests punts d'acord». Així, afirmen: «Sí a l'autodeterminació. Consulta popular».
En el document plantegen un procés basat en tres acords. D'una banda, entre els «agents» d'Euskal Herria, definint un camí que possibiliti arribar a una situació en la qual els ciutadans bascos puguin elegir «lliurement i democràticament qualsevol estatus jurídic, polític i socioeconòmic».
El segon acord que proposen seria entre els «agents» d'Euskal Herria i els estats espanyol i francès, agafant com a punt de partida la situació actual i el «reconeixement d'Euskal Herria». Aquest acord, segons apunten, hauria «de garantir que els ciutadans bascos decideixin lliurement sense cap tipus d'obstacle».
Finalment, el tercer acord seria entre ETA i els estats per «superar el conflicte armat» i ha de tractar sobre la «desmilitarització», els presos, les víctimes, les conseqüències del conflicte i per garantir que es respecta allò que s'ha acordat entre els diferents agents d'Euskal Herria.
Així mateix, el document planteja la nova política fins a la tardor del 2005 amb diverses línies d'actuació permanents. En primer terme, proposen de treballar en la Mesa per a la Resolució del Conflicte a fi de superar-lo amb l'aportació política actualitzada.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.