ETA s'entrevistà amb Carod per «aprofundir en la crisi de l'Estat»

Repartiren fotos de gendarmes «perquè no s'alegrin d'arrestar etarres»

E.P.Madrid01/11/04 0:00

La banda terrorista ETA assegura en el seu darrer Zutabe -butlletí intern número 105, corresponent al mes de juny-, que ha repartit entre els seus camarades les fotos dels policies francesos «perquè no posin orgullosos després de la detenció d'etarres». A més, en aquest butlletí, els etarres dediquen una part a la «iniciativa» que adoptaren a Catalunya, precisant que l'objectiu de l'entrevista amb el dirigent d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, era «aprofundir en la crisi i l'esquerda de l'Estat». En el capítol de «notícies d'ETA», l'organització recorda que principi d'abril, les «Forces Armades d'Espanya i França ocuparen i tancaren Eiheralarre». Es tracta d'una operació realitzada el 4 d'abril a la localitat francesa de Saint-Michel, on es descobrí un dels polvorins dels terroristes i es detingueren dues persones, una de les quals, Zeberio Aierbe, era membre del comando Goierri-Costa.

El butlletí explica que ETA ha repartit entre els seus camarades les fotos d'aquests policies francesos «i ara -diu- ja no es passegen tan orgullosos davant els fotògrafs i les càmeres de televisió quan segresten els lluitadors bascs». En aquest darrer Zutabe, els terroristes dediquen una part al tema que anomenen «iniciativa de Catalunya», referint-se a l'entrevista que mantingueren amb el líder d'ERC. Segons expliquen, aquesta iniciativa es basava en «contactes amb agents de Catalunya» i tenia uns «objectius concrets».

Aquests eren «aprofundir en la crisi i l'esquerda de l'Estat» i «manifestar el respecte i la solidaritat amb els Països Catalans i el seu procés d'alliberament». Amb tal objectiu, afegeixen després de realitzar una sèrie de valoracions, cercaven «enfortir els vincles de solidaritat entre els dos pobles» i assenyalen que ara toca a l'esquerra abertzale elaborar vies per «estrènyer llaços».

Consideren que aquesta trobada tingué dues «conseqüències immediates», que posà de manifest la influència política de l'organització i que constituí una demostració pràctica de la voluntat de la banda.