Achraf havia ordenat atemptar «amb urgència» contra l'Audiència

Segons Garzón, l'atemptat planejat per aquest grup terrorista, denominat «Màrtirs per Marroc» havia de ser una acció suïcida en la que hi participarien quatre persones, inclòs el mateix Achraf, que s'havia encarregat de realitzar personalment les vigilàncies sobre l'Audiència Nacional i que s'havia posat en contacte amb un palestí especialista en electrònica perquè preparàs el camió-bomba. El magistrat afirma que la «versemblança» de l'atac contra la seu del tribunal «adquireix rigor absolut» en vista dels passos fets per Achraf, i afegeix que «una vegada fixat l'objectiu, només hauria de donar l'ordre d'acció als qui estaven psicològicament disposats a executar aquesta o qualsevol altra acció que se'ls reclamàs; i aquesta ordre ja s'havia emès». «Els tràmits per aconseguir els explosius, contactes amb la persona que fabricaria el dispositiu, la recerca per al finançament, les vigilàncies i les persones que intervindrien i estaven disposades al martiri, demostren que el camí executat no només estava iniciat, sinó que, si s'ha detingut ha estat per l'acció policial i judicial desplegada», diu l'acta.

D'altra banda, el secretari general del PP, Àngel Acebes, va assegurar ahir que «ja no hi ha cap espanyol» que dubti que hi ha hagut vincles entre l'organització armada ETA i el terrorisme islamista, i va demanar al Govern socialista que «rectifiqui», investigui en aquesta línia i no la doni per descartada. Acebes va reaccionar així en ser preguntat per l'aparició de dades de dos terroristes d'ETA a l'agenda d'Abdelkrim Beresmail, presumpte membre de la cèl·lula islamista desarticulada.