TW
0

El ple del Congrés dels Diputats debatrà demà tres proposicions de llei presentades per ERC, IU-ICV i BNG que amplien l'actual regulació de l'avortament plantejant l'avortament lliure en les primeres setmanes d'embaràs. El PSOE va anunciar que no donarà suport a les proposicions perquè encara que és una proposta que és al programa electoral amb el qual van concórrer a les eleccions del passat març consideren que ara no és el moment adequat per plantejar-ho. Segons avançà ahir la diputada socialista Pilar López, encarregada de fixar la posició del seu grup en el ple, «no és el moment» de proposar aquest canvi, que s'inclourà a la reforma del Codi penal que l'Executiu vol aprovar el 2005.

El PSOE només estaria disposat a estudiar, encara que no en aquests moments, l'ampliació d'un quart supòsit d'avortament per motius econòmics.

Precisament, la ministra de Sanitat, Elena Salgado, constatà dilluns passat que el 90 per cent de les interrupcions voluntàries de l'embaràs es realitzen en la sanitat privada, el que des del seu punt de vista suposa «una falta d'equitat».

Encara que la proposta d'ampliar la despenalització de l'avortament compti amb l'aprovació del PSOE i fins i tot es trobi al programa electoral amb el qual acudí a les últimes eleccions, els socialistes volen aconseguir un contracte social amb metges, personal sanitari, moviments feministes, advocades i col·lectius afectats i aprovar al temps una llei de salut sexual abans d'aprovar l'ampliació.

En l'actualitat, la llei contempla únicament tres supòsits perquè una dona avorti: quan existeixi perill per a la salut física i psíquica de la mare, si es presumeix que el fetus naixerà amb malformacions o en el cas que la gestant s'hagi quedat embarassada a conseqüència d'una violació.

Ara tres proposicions de llei pretenen ampliar aquests supòsits. En concret, les iniciatives de IU-ICV i BNG estableixen una llei de terminis, en la qual l'avortament dependria únicament de la decisió lliure de la mare sempre que es produeixin en les 14 i 16 primeres setmanes de gestació. Ambdues formacions posen èmfasi en la «inseguretat jurídica» que planteja la situació actual i en la «vulneració» de la intimitat i la llibertat de les dones per decidir sobre la seva maternitat.

El projecte de llei d'ERC, per la seva part, va més enllà i directament modifica la disposició derogatòria única del Codi penal de 1995 a fi que aquesta norma reguli únicament l'avortament realitzat sense consentiment o amb un «consentiment viciat» de la dona, la imperícia mèdica o el practicat per persones que no tenen la titulació necessària.