Aznar diu que els problemes d'Espanya amb Al Qaeda començaren al segle VIII

L'excap, a Georgetown, sostingué que 'no vàrem voler ser un tros de món islàmic'

Aznar, a Georgetown.

dBalearsPalma23/09/04 0:00

La primera classe d'Aznar a Georgetown no ha deixat fred ningú. Encara que parlàs en un anglès xamporrat sense poder deixar de mirar ni per un moment el paper, va dir, clar i llampant, que «els problemes d'Espanya amb Al Qaeda no varen començar amb la crisi iraquiana, sinó molt més enrere, des que Espanya va rebutjar ser un tros més del món islàmic quan va ser reconquistada pels moros, i va rebutjar perdre la seva identitat», en una etapa que va datar de l'any 800, fa 1300 anys. Malgrat això, no es va referir ni va esmentar ni els Reis Catòlics ni llegí el poema d'Abderraman, a la seva lliçó).

L'expresident del Govern espanyol José María Aznar va assegurar també, en la seva lliçó inaugural, que «els terroristes» de la xarxa Al Qaeda intentaran influir «directament o indirectament» en les eleccions nord-americans: «Crec que els terroristes voldran estar presents a les eleccions de novembre, mitjançant operacions directes als Estats Units o indirectament».

El nou professor associat de la Universitat de Washington va assegurar que els membres d'Al Qaeda «estan sotmesos a una intensa pressió per demostrar que no estan perdent la guerra. És tan intensa que podrien intentar atemptar aquí per influir en el procés electoral», com va ocórrer, segons ell, fa sis mesos a Espanya.

El passat 11 de març, tres dies abans de les eleccions generals espanyoles, els radicals islamistes van volar amb explosius quatre trens de rodalies a Madrid que van causar 191 morts i 1.900 ferits.

El Partit Popular d'Aznar, que havia defensat la invasió de l'Iraq liderada pels Estats Units, va perdre aquests comicis enfront dels socialistes de José Luis Rodríguez Zapatero, qui va ordenar la retirada, gairebé immediatament, de les tropes espanyoles a l'Iraq.