Borrell obrirà el debat sobre l'ús de llengües cooficials a l'Eurocambra

Malgrat això, Borrell deixà clar que la modificació del règim lingüístic de la Unió Europea no competeix al Parlament europeu, sinó als governs, i que la seva obligació com a president de l'Eurocambra és fer complir dins d'ella el reglament actual.

Borrell recordà que és el Consell europeu el que ha de prendre la decisió de fer cooficial una llengua. Espanya, de fet, ha sol·licitat aquest estatus per al català, el gallec, l'euskera i el valencià.

Això no obstant, Borrell anuncià que plantejarà a la Mesa la qüestió de l'aplicació de les normes lingüístiques perquè digui com ser procedent en el futur; encara que aclarí que no té la intenció d'obrir un debat sobre la reforma del règim lingüístic en la UE, perquè «no ens» correspon, però «el que sí hem de veure és de quina manera s'interpreta l'aplicació del reglament» a l'Eurocambra.

Borrell negà rotundament que, sota la seva presidència, se li hagi negat a cap eurodiputat el dret a parlar en la seva pròpia llengua. «Vull assenyalar que en cap moment s'ha impedit a ningú utilitzar una llengua no oficial com és el català; simplement se l'ha advertit que no tenia traducció i que, per tant, no estava sent comprès per una part molt important del Parlament i que tampoc constaria en acta la seva intervenció», declarà.

«Cada eurodiputat és amo del seu temps. Com si algú vol estar en silenci els tres minuts que se li atorguen. Però el meu deure com a president és fer-li notar que no té traducció i no constaran en acta les seves paraules», explicà Borrell.

«El dia que el català sigui considerat oficial jo seré el primer que estaré encantat de poder fer traducció a tots els idiomes», assegurà el president del Parlament europeu, qui recordà que «el règim lingüístic del Parlament és una decisió que correspon modificar al Consell de la UE per a totes les institucions, i el Govern espanyol ho ha plantejat».