Zapatero no inclourà a l'Estatut català el dret d'autodeterminació

La reunió de Zapatero amb el líder català al Palau de la Moncloa es perllongà durant més de dues hores i mitja, la més llarga de les que ha tingut fins ara el president del Govern amb els líders dels partits polítics amb representació parlamentària per analitzar diverses qüestions del nou curs polític.

El cap de l'Executiu prengué nota de les propostes d'ERC sobre infraestructures i finançament sanitari a Catalunya, i discrepà amb Carod pel rebuig d'aquesta formació a la ratificació de la Constitució europea i per la defensa de la necessitat d'incloure el dret d'autodeterminació en l'Estatut català.

En aquesta reforma, Zapatero traslladà a Carod la seva disposició favorable que, igual com en els estatuts d'altres Comunitats, hi hagi modificacions que millorin les prestacions de les administracions als ciutadans. Tanmateix, fonts del Govern indicaren que ERC desitja introduir en aquesta modificació l'exercici del dret d'autodeterminació de Catalunya, qüestió davant de la qual Rodríguez Zapatero expressà el seu total rebuig.

Carod reconegué que aquesta qüestió suscità «discrepàncies de fons entre ambdues parts», i encara que admeté la «voluntat» de Zapatero d'avançar en el reconeixement de la diversitat de l'Estat i de fer «passos significatius», digué que aquest «haurà de demostrar que els catalans ens podem sentir còmodes dins de l'Estat».

Carod qualificà de «cordial» la seva entrevista amb Zapatero i elogià el «canvi de tarannà i de formes» del nou Executiu, encara que advertí que Catalunya «no es conformarà només amb bons gests o paraules».

D'altra banda, no ocupà molt temps la polèmica sobre el català i el valencià, originada per la petició del Govern a la UE perquè reconegui com llengües comunitàries català, valencià, euskera i gallec, iniciativa que ha provocat el rebuig d'ERC per considerar que no es poden fer distincions entre el català i el valencià.