Crits d'«espanyol» a Maragall en una Diada marcada per proclames d'«independència»

El romanç popular del segle XVII Catalunya, comtat gran, que narra la història dels segadors, obrí l'acte i despertà els primers crits d'«independència» entre els milers d'assistents. Desfilades dels Mossos d'Esquadra, ofrenes florals i noves interpretacions musicals precediren el moment cabdal de l'acte, la hissada de la senyera mentre sonava Els segadors.

Aplaudiments i crits d'«independència» es mesclaren amb els trets dels tradicionals trabucaires. Encara que no estava previst davant del monument de Rafael Casanova, el públic present cantà aquest himne quan la Coordinadora d'Entitats d'Immigrants diposità la seva ofrena. Aquest col·lectiu fou l'únic que només escoltà aplaudiments en aquesta part de la celebració.

Els rostres de Maragall i del president del Parlament, Ernest Benach, reflectien una profunda satisfacció com a organitzadors d'aquest acte. El president assegurà que la convocatòria institucional «demostra que aquest país, a més de les coses que ha de reivindicar, té també una història, art i expressió pròpies». Aquesta nova commemoració, afegí, suposa un «acostament als països normals» que celebren la seva festa nacional amb actes d'«exaltació del millor que tenen».

Especialment feliç pel caràcter simbòlic de l'esdeveniment es mostrà Benach, qui reafirmà les seves declaracions que apunten que Catalunya es «divorciï» d'Espanya. «El dret al referèndum i el dret a l'autodeterminació són drets democràtics que confii que es puguin incorporar al debat del nou Estatut», declarà.