El ministre d'Indústria, Jose Montilla, va considerar ahir que Espanya és una «nació de nacions», i que en la reforma de la Constitució s'hi ha de recollir la «singularitat» o la via per la qual cada Comunitat Autònoma va accedir a l'autonomia. I afirmà que el reconeixement de Catalunya com a nació és un aspecte que s'integrarà en la reforma de la Constitució i en el debat estatutari.
En aquest sentit, assegurà que seria un «motiu de satisfacció» si la reforma de l'Estatut català contribuís a resoldre altres problemes del conjunt de l'Estat, com la qüestió basca. Montilla manifestà que la consideració o no de Catalunya com a nació és part d'un «debat semàntic». No obstant això, va assegurar: «segons el meu parer, Catalunya és una nació, que és part d'una nació de nacions que és Espanya».
En demanar-li si des del PSC insistiran que a la reforma de la Carta Magna s'hi inclogui Catalunya com a nació, va respondre que aquest és un aspecte que «serà part no tan sols de la reforma de la Constitució, sinó del debat estatutari». «És en el debat estatutari que s'hi han de recollir amb més precisió aquests conceptes, emmarcant-ho amb precisió, perquè el mateix terme no significa el mateix per a tothom», va postil·lar.
En aquest sentit, Montilla va explicar que en opinió de segons qui nació és igual a estat nació; segons uns altres nació no és sinònim d'Estat; i en opinió d'altres la nació és una nació de nacions i segons uns altres «Espanya és una nació de nacions».
L'actitud de Montilla difereix de la del seu company de partit Alfonso Perales, el qual explicava fa uns dies que no s'ha d'incloure a la reforma de la Constitució la distinció entre comunitats autònomes històriques i altres que no ho són.
El ministre d'Indústria i secretari general del PSC va argumentar que la distinció entre comunitats autònomes històriques i la resta queda definit per les mateixes vies d'accés a l'autonomia. Montilla va explicar que la reforma de la Constitució ha de cercar el «consens i la suma i això -va puntualitzar- vol dir que com més elements de reforma posem damunt la taula, més difícil serà arribar a cap acord».
Tanmateix, en opinió del ministre, «això no n'ha d'excloure necessàriament determinats temes que d'alguna manera ja recull la nostra Constitució». El dirigent socialista català es va referir a la «distinció entre comunitatas autònomes històriques i altres que no ho són», assegurant que «aquest és un detall ja previst a la nostra Carta Magna, que no recull el nombre d'autonomies perquè és un fet que quan es va aprovar la Constitució encara no s'havia definit el model autonòmic i no podia recollir les autonomies, pero sí que en recull les vies i amb claredat hi ha unes comunitats autònomes que en tingueren una de marcada».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.