Maragall exigeix que la Constitució reconegui Catalunya com a nacionalitat

Maragall, durant la seva participació en el curs de l'Escorial sobre «Nacionalismes del segle XXI», recordà que la Constitució actual no denomina explícitament Catalunya, Euskadi o Galícia com a nacionalitats i utilitza de manera genèrica aquest terme al costat del de regions.

A més, la reforma constitucional si vol comptar amb el beneplàcit de Catalunya, segons el dirigent català, haurà de convertir el Senat en una cambra territorial i haurà de preveure la representació de les regions a Europa quan es debatin assumptes en els quals tenen competència exclusiva, igual com ocorre a Alemanya.

Això no obstant, Maragall destacà la seva «convicció» que aquests requisits seran àmpliament compartits, encara que advertí que el debat serà «divertit» i «mogut», i augurà que no serà fàcil en el PSOE «però molt menys en el PP». Per Maragall, s'obre a partir d'ara «un període decisiu, en què totes les precaucions són poques, la qual cosa no impedeix que els catalans «acudim a la cita estatutària i constitucional amb entusiasme i confiança».

Pel que fa a la reforma de l'Estatut de Catalunya, Maragall fixà el seu horitzó temporal a la primavera del 2005, i assenyalà que el socialisme català «no pensa desistir fins a aconseguir l'objectiu d'una Espanya plural i reconciliada amb la seva diversitat».

Maragall a més assenyalà que s'ha d'anar «inevitablement a un esquema federal», i indicà que aquest camí s'inicià amb la victòria de Zapatero i amb la seva promesa de reconeixement de l'«Espanya plural». El president de la Generalitat confia en la promesa de Zapatero i així indicà que el president del Govern «a més de dir les coses, les sol complir», per la qual cosa certificà que «aquest acord va endavant i no implica distincions, sinó donar a cadascú el que necessita».