Els directors de la Policia discrepen dels indicis que vinculen ETA i l'11-M

L'excap Díaz de Mera i el seu successor García Hidalgo comparegueren a la comissió

TW
0

El director general de la Policia, Víctor García Hidalgo, assegurà ahir que no existeixen indicis que motivin una investigació sobre la relació d'ETA amb el 11-M, indagacions que foren sol·licitades pel seu antecessor al càrrec, Agustín Díaz de Mera, que sí veu elements «objectius» que avalen aquesta possibilitat.

García Hidalgo i Díaz de Mera comparegueren a la comissió de l'11-M i posaren de manifest les seves discrepàncies en aquesta matèria i pel que fa a la investigació del paper dels confidents, ja que mentre que l'exdirector general opinà que s'ha d'aprofundir en ella, el seu successor insistí que tant la Policia com el jutge han deixat clar que els informadors no alertaren dels atemptats.

En primer lloc comparegué Díaz de Mera, que considerà necessari aprofundir a la investigació sobre la possible relació entre ETA i els terroristes islamistes, ja que encara que no hi ha «proves» que demostrin aquest extrem, sí que existeixen indicis objectius. Per això, exigí indagar, «sense descans, sense límits», per veure «si el nord i el sud es troben en algun punt sinistre».

Preguntat per aquests indicis, demanà als diputats que no li reclamassin «moltes precisions» i es recolzà en els precedents, en contactes d'etarres i islamistes a les presons i en «informacions que procedeixen de grups de periodistes que tenen acreditada la seva capacitat com a investigadors».

Per contra, l'actual director, Víctor García Hidalgo, assegurà que no veu «cap fonament, utilitat ni indicis» perquè la Policia iniciï una investigació sobre aquesta possible relació i garantí que, si en algun moment apareixen, s'indagarà en això. La resposta de García Hidalgo motivà una bateria de més de vint preguntes del diputat del PP Jaime Ignacio del Burgo sobre la possible relació d'ETA i diferents grups islamistes en el passat i en l'actualitat.

No em «consta», «no era director de la Policia en aquell moment», «ho vaig llegir a la premsa», «no m'informaren en la meva qualitat de parlamentari basc», foren algunes de les seves respostes. García Hidalgo deixà clar que des del punt de vista operatiu aquestes suposades relacions no han existit mai i que els contactes coneguts d'ETA amb organitzacions islamistes acabaren en la dècada dels 90 i es produïren per utilitzar infraestructures en matèria d'entrenament.

També hi hagué discrepàncies entre un i un altre en referir-se a la relació dels confidents amb els seus contactes, en concret, la d'Emilio Suárez Trashorras amb un policia d'Avilès. Díaz de Mera considerà «indispensable» la seva compareixença a la comissió perquè «no hi hagi ombra de dubte» i «quedi clar l'honor indiscutible» de les forces de seguretat i apostà per «aprofundir molt en aquesta investigació».

El compareixent reconegué no haver llegit l'acte del jutge de l'Audiència Nacional Juan del Olmo en el qual defensa l'actuació de la Policia i la Guàrdia Civil referent a això i diu que els informadors no alertaren de la venda d'explosius els terroristes, acte en què es basà García Hidalgo per no creure procedent obrir una altra investigació interna.