TW
0

Josep Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós ja són, respectivament, president i secretari general d'ERC, després d'haver rebut el suport del 87 per cent dels assistents al XXIV Congrés de la formació republicana catalana. Se'ls va elegir en una votació conjunta, per així evitar que es poguessin mesurar els suports d'ambdós al si de la formació. Carod-Rovira, confirmat ja en el seu paper d'home fort, pretén que aquest Congrés sigui el primer pas en la seva cursa per aconseguir la Presidència de la Generalitat. I per a això centrà el seu discurs al nou Estatut, en el seu compromís amb el Govern tripartit i en advertències tant a PSC com a PSOE per aconseguir els seus objectius.

Un total de 1.185 dels 1.362 congressistes que acudiren al conclave donaren suport a la doble elecció de Carod-Rovira i Puigcercós, el 87 per cent. Hi hagué 113 vots en blanc (8,29 per cent) i 64 nuls (4,6 per cent). Per aclaparadora majoria es decidí finalment que l'elecció d'ambdós es realitzàs en una única votació, en contra del que s'acordà en la primera jornada del congrés. L'elecció separadament se celebrarà a partir del pròxim Congrés.

Dues foren les intervencions de Carod en la segona jornada del Congrés, la primera com a candidat i la segona ja com a president. En ambdues se centrà en el nou Estatut i en les advertències, més que crítiques, cap als socialistes. «Lleialtat al Govern (català), sí, però també al projecte d'ERC i per sempre», etzibà al PSC, al que deixà clar que no tolerarà maniobres dels socialistes catalans per pressionar al PSOE a Madrid. També advertí que no hi haurà pactes estables amb el Govern socialista. «Això vol dir que Zapatero ha d'estar a l'altura de les circumstàncies a l'hora de l'Estatut i del nou finançament», digué.

«No podem posar límits a la nostra llibertat», assegurà Carod per proclamar que vol que el nou Estatut estableixi un concert econòmic. Vol ERC un canvi polític en el qual tenguin cabuda tant el pla Ibarretxe com l'«Estat lliure» que propugna Esquerra. «Volem canvis reals, no reformes de la Constitució que es limitin al Senat i que la infanta Elena entri en la línia de successió. Per això que no comptin amb nosaltres».