Zapatero demana que el Congrés del PSOE impulsi «l'afany de canvi»

Els socialistes afronten d'avui a diumenge el conclau més tranquil

E.P.Madrid02/07/04 0:00

La situació del PSOE ha canviat radicalment en quatre anys. Si el 2000 els socialistes encaraven el XXXV Congrés en la seva pitjor crisi de la democràcia, ara ho fan amb l'eufòria pròpia de la recent victòria en les eleccions generals. José Luis Rodríguez Zapatero es presentarà al Congrés que es realitza des d'avui fins diumenge amb la intenció de coordinar Govern i partit i, en paraules de José Blanco, de «continuar molt present a Ferraz». Blanco, en principi, continuarà exercint de portaveu de la direcció del PSOE, ja que no se n'elegirà un de nou en aquest Congrés.

Després de la tornada del PSOE al Govern, aquest Congrés es veu com la millor oportunitat de reafirmar el paper del partit. «La coordinació i les polítiques comunes estan garantides», digué Blanco en declaracions a la Cadena Ser, gràcies que Rodríguez Zapatero «exercirà el lideratge del partit» i també lògicament, l'acció política de l'Executiu.

«Zapatero continuarà dirigint amb dedicació i propostes, per tant amb acció i dinamisme, el PSOE», explicà i «serà molt present a Ferraz, encara que també hi haurà reunions de coordinació a Moncloa». Blanco, en tot cas, no volgué desvetllar si el líder socialista delegarà en el propi secretari d'Organització algunes de les seves competències, com les de coordinació, mentre sigui president del Govern.

El propi Rodríguez Zapatero es referí al Congrés convençut que reflectirà «l'afany de canvi continu» del partit i la renúncia a la comoditat. «Tot és assequible», digué el líder socialista en la presentació del llibre sobre els 125 anys del PSOE, un partit que, segons ell, ha demostrat que és el partit «d'Espanya, de la societat i de la gent que sempre cerca el progrés».

En les hores prèvies, tot semblen ser elogis per a Rodríguez Zapatero, com demostra l'article publicat pel president del partit, Manuel Chaves, en el qual destaca que ha encarnat la renovació i la modernització del partit, i ho ha fet sabent conciliar totes les sensibilitats del PSOE, sent generós amb els altres, però també ferm en el seu criteri de reforçar la utilitat del partit com a element de modernització i progrés d'Espanya». «Sense la seva tenacitat», afegeix, «aquest temps fructífer per als socialistes i per als espanyols hauria tardat molt més a arribar».