TW
0

La ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, acusà ahir l'exministre Jaume Matas d'«haver guardat en un calaix» els informes tècnics contraris al transvasament de l'Ebre i de no tenir-hi en compte l'opinió de la Unió Europea, que criticava l'impacte ambiental del projecte. En una entrevista a Onda Cero, la ministra explicà que «des de l'any 2000 hi ha informes de científics i d'experts contraris al transvasament que foren demanats pel ministre Jaume Matas i pagats amb doblers públics. Quan els va conèixer i va veure que eren desfavorables els va guardar en un calaix».

Segons Narbona, «coneixem tots els informes perquè els seus autors els feren públics tot i que, des del Ministeri, no volien que apareguessin. Els estudis estan a disposició de qui els vulgui mirar». La ministrà reconegué que tot projecte té inconvenients, però insistí que dur aigua de l'Ebre fins a Almeria comporta un 30% més de consum d'energia que les dessalinitzadores previstes. En aquest sentit, assegurà que el transvasament era «inviable des del punt de vista econòmic», ja que s'havien començat les obres sense fixar les tarifes de l'aigua ni el cabal mínim per mantenir el delta de l'Ebre, ni sense tenir en compte tampoc si hi havia prou embassaments per aprofitar l'aigua.

La rèplica de l'exministre Jaume Matas no es va fer esperar. En la mateixa emissora, Matas acusà l'actual responsable d'«enganar» l'opinió pública. Més encara, afirmà que «la manera pitjor de mentir és dir veritats a mitges», una manera de fer política «del passat que jo creia desterrada de la vida política espanyola».

Matas, que en aquests moments és el president del Govern balear, explicà que des del Ministeri que ell gestionava demanaren més d'un centenar d'estudis a assessors experts i en garantiren la confidencialitat, «ja que eren documents d'assessorament intern». I afegí que Narbona «falta a la veritat si diu que dues terceres parts d'aquests informes eren desfavorables al projecte que estava preparant el Govern espanyol».

Matas també negà que l'Executiu anterior hagués ocultat qualsevol dada, ja que les anàlisis encarregades «eren estrictament confidencials» i corresponia als seus autors la decisió de fer-los públics o no».

Segons el parer de Matas, el problema de la ministra és que «li ha faltat diàleg i voluntat de consens per a l'adopció de la 'decretada' que intenta paralitzar el PHN i vol ocultar aquesta falta de diàleg desviant l'atenció amb cortines de fum i amb acusacions que no s'ajusten a la realitat». Per això, exigí a Narbona una «rectificació immediata» de les seves acusacions.

«Una norma que s'imposa sense cap tipus de consens amb les parts afectades -referint-se a les mesures substitutòries del PHN- demostra que el tarannà de la ministra no és ni positiu ni bo per a ningú», va postil·lar Matas.