TW
0

Malestar entre els nacionalistes per l'acord assolit pel Govern espanyol al Consell Europeu perquè la futura Constitució es tradueixi a les llengües cooficials de l'Estat. I no perquè no ho desitjassin, sinó perquè ho consideren insuficient. PNB, CiU, ERC i BNG considern que això era el mínim que es podia aconseguir. Les crítiques més dures foren les dels nacionalistes gallecs, que arribaren a qualificar la situació de «frau».

El portaveu adjunt de CiU al Congrés dels Diputats, Jordi Jané, assegurà que l'acord assolit ni és una victòria ni un avanç important. «Si al final tot queda que es tradueix la Constitució europea, és un gest, però no és una victòria del que hauria de ser la normalització de la pluralitat lingüística en el marc de la Unió Europea», afegí.

Jané asseverà que allò que s'ha aconseguit és el mínim, «millor que res», però no va voler valorar si el Govern ha fet prou a la cimera europea. Sí ho va fer el portaveu d'ERC al Congrés, Joan Puigcercós, qui assegurà que esperava que Rodríguez Zapatero «pressionàs una mica més» en la reunió dels vint-i-cinc. «S'ha perdut una ocasió històrica», lamentà el portaveu republicà, «perquè el català es convertís en llengua oficial de la UE».

El portaveu del PNB al Congrés, Josu Erkoreka, manifestà que el balanç d'aquest aspecte de la negociació és «molt pobre» i criticà que Rodríguez Zapatero «no s'ha esforçat a fons» per aconseguir l'oficialitat de les llengües de l'Estat espanyol. El Govern s'ha donat per satisfet per ara amb aquest acord i ha anunciat que tornarà a la càrrega, però Erkoreka creu que «el que no s'ha aconseguit ara ja no s'aconseguirà».

El seu homòleg en el BNG, Francisco Rodríguez, indicà que allò que s'ha assolit «no és que sigui una victòria pírrica, és que és absurd». «Això es podia fer sense necessitat de tant espectacle, perquè l'Estat espanyol pot traduir el que vulgui», afegí Rodríguez.