El ministre de Justícia, Juan Fernando López Aguilar, avançà ahir que el seu departament impulsarà al llarg de la legislatura reformes per permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe i per ampliar els supòsits d'interrupció voluntària de l'embaràs.
López Aguilar comparegué davant la comissió de Justícia del Congrés per informar dels plans del Govern per als pròxims quatre anys, període que, segons va dir, estarà marcat per la recerca del diàleg i l'acord i no per un intent d'«arrasar tot el que ja s'ha construït» i de legislar de manera precipitada.
El ministre desglossà les reformes que té previst escometre, com la revisió de la legislació civil per permetre el matrimoni d'homosexuals «en condicions d'igualtat» amb els heterosexuals, encara que no precisà si entre els efectes jurídics d'aquesta regulació es promourà el dret a l'adopció.
En la seva intervenció, apuntà la reforma «consensuada» del Codi Penal per al 2005, però indicà que, amb caràcter immediat, s'avançarà en la «despenalització» de la interrupció voluntària de l'embaràs, mitjançant un projecte de llei «que ampliï els supòsits d'avortament al marc delimitat de les primeres setmanes de gestació». També s'agilitaran els processos de divorci eliminant el requisit de la separació i es reformarà el Registre Civil per «assegurar el dret a la identitat sexual», introduint garanties perquè es puguin fer rectificacions registrals del sexe.
De la mateixa manera, assegurà que es derogaran els articles que tipificaven com a delicte la convocatòria il·legal de referèndums, conductes que, segons López Aguilar, suposarien una «evident ruptura de la lleialtat constitucional», però la incriminació penal «desproporcionada» de les quals no seria la solució més adequada.
La resta de reformes del Codi Penal afectaran la persecució del frau fiscal, l'expulsió automàtica dels immigrants que hagin comès delictes penats amb menys de sis anys de presó o la possible tornada a la figura de l'arrest de cap de setmana.
També proposà per a l'any vinent la reforma de l'Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal per garantir la independència del fiscal general de l'Estat, el mandat del qual tindrà un límit de cinc anys i que se sotmetrà a causes de cessació taxades i objectives, a més de no poder intervenir en processos penals que poguessin afectar membres del Govern.
El Govern preveu potenciar la Fiscalia Anticorrupció, com també la reforma de la Llei d'enjudiciament criminal per atribuir al Ministeri Públic la direcció de la instrucció i la de la Llei del menor per delimitar les funcions del fiscal i evitar que en sigui l'acusador i l'encarregat de tutelar-ne la protecció.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.