L'aventura iraquiana d'Aznar ha costat a l'Estat 370 milions d'euros

El ministre Bono revelà que només les despeses militars pujaren a 262 milions

José Bono ahir amb Joaquín Leguina.

E.P.Madrid26/05/04 0:00

El ministre de Defensa, José Bono, informà ahir en la seva compareixença al Congrés dels Diputats que la despesa que Espanya ha realitzat a l'Iraq durant l'any 2003 i el primer semestre de 2004 ascendeix a gairebé 370 milions d'euros.

Bono apostà, en l'exposició de les línies mestres de la legislatura, per reforçar les missions no armades, com «la col·laboració amb la Policia per al restabliment de la pau i la tranquil·litat pública davant d'atacs terroristes», la protecció de persones en cas de catàstrofe o la vigilància de fronteres, inclosa la costanera. En aquest sentit, assegurà que les Forces Armades necessiten «una menor quantitat de soldats i una major quantitat de tècnics».

En total, l'Estat espanyol s'hi ha gastat 369.733.478 milions d'euros. D'aquesta quantitat, 262 milions es refereixen al desplegament i posterior replegament de l'Exèrcit, 83 milions són els aportats a la Conferència de Donants que es durà a terme a Espanya l'any passat, i 24 milions més formen part d'altres ajuts.

El ministre també recordà que han mort tretze espanyols al país àrab, onze militars i dos periodistes, i que dues empreses del nostre país, Cepsa i Repsol-YPF, han obtingut la possibilitat de compra quinze milions de barrils de cru a preu de mercat. A més, Soluziona té un contracte marc amb una companyia nord-americana per valor de 1.500 milions de dòlars, dels quals només se n'han concretat 20 milions per a reparació de centrals d'energia a Iraq.

Bono anuncià així mateix que els agents del CNI que eren a l'Iraq ja han sortit del país. Amb l'arribada aquest dilluns dels darrers militars a Espanya, ja només queden per tornar poc més d'un centenar d'efectius que romanen a Kuwait per finalitzar les tasques logístiques perquè tot el material utilitzat torni a Espanya.

Els principis que regiran les relacions internacionals en matèria de Defensa, explicà, seran la cooperació «des de la sobirania i no des de la submissió», la lleialtat amb els aliats sense excloure «una relació atlàntica robusta» i el reforçament del paper de l'ONU, a més de mostrar-se contra «la guerra preventiva». Europa, va dir, és l'àmbit prioritari de la política de Defensa, com la Mediterrània i Iberoamèrica.

El ministre ratificà a més el seu compromís de modificar la Llei de criteris bàsics de Defensa Nacional, la constitució d'un comandament únic operatiu dels tres exèrcits enquadrat a l'Estat Major de la Defensa, o la unificació a través d'una norma jurídica i sota dependència del CNI dels serveis d'intel·ligència de les Forces Armades.

Els portaveus parlamentaris no posaren especials traves a la intervenció de Bono. Fins i tot el popular Fernando López Amor assegurà que estava d'acord amb les línies generals exposades pel ministre i només anuncià diferències en els «matisos».