El Govern pretén que la Llei fixi els debats electorals als mitjans públics

En l'enumeració d'aquestes prioritats, destacà la intenció de promoure un acord per a una «reforma limitada» de la Llei electoral a fi d'institucionalitzar els debats entre candidats en els mitjans de comunicació de titularitat pública, garantir la paritat entre homes i dones en les candidatures i elegir de manera directa els batles mitjançant un sistema de doble tornada.

Segons afirmà, aquesta reforma hauria de partir del consens i assegurà que confia a convèncer el PP i el seu portaveu en aquesta comissió, Federico Trillo, perquè doni suport a les modificacions. A més, defensà una reforma de la legislació dels partits polítics, a través d'un acord «gairebé unànime», per garantir la seva democràcia interna, resoldre els problemes de finançament i fer-los més permeables a les demandes socials.

Així mateix, anuncià que l'Executiu proposarà que es derogui que la convocatòria il·legal d'un referèndum sigui considerada un delicte castigat amb presó, com recull el Codi Penal a instàncies de l'Executiu anterior. A més, recordà el compromís del Govern per reformar els mitjans públics de comunicació i la creació del consell corresponent, que tindrà un termini de nou mesos per elaborar les propostes que consideri oportunes a fi que hi hagi uns mitjans «lliures, plurals i de qualitat».

Una altra reforma serà la de l'Estatut del Ministeri Públic perquè els candidats a fiscal general de l'Estat compareguin davant del Parlament amb vista a avaluar la seva idoneïtat i perquè no pugui intervenir en procediments penals que afectin membres del Govern.

Una modificació del Consell d'Estat, un nou reglament del Congrés, la creació d'una oficina pressupostària per garantir l'execució dels comptes de l'Estat i la reforma «concreta i limitada» de la Constitució foren altres iniciatives defensades per la vicepresidenta, que assegurà que en cap moment el Govern no pretén canviar el model de convivència fixat el 1978, sinó avançar-hi.