ETA demana a Zapatero que sigui tan «valent» a Euskadi com a l'Iraq

Tanmateix, l'organització manté la seva «decisió de continuar lluitant» fins a la resolució del conflicte polític a causa de la seva «dimensió internacional».

ETA reconeix, en la missiva datada el 16 de març i publicada als diaris Gara i Berria, que la solució del conflicte a Euskadi «no està en mans de cap agent ni de cap persona o organització concretes». I considera, en aquest sentit, que és clau la recuperació del dret d'autodeterminació. I per a això expressa la «decisió de continuar la lluita» i la seva predisposició a aconseguir la resolució mitjançant el diàleg.

ETA creu que la decisió de Zapatero de retirar les forces armades espanyoles de l'Iraq és un gest «fort i valent, el deute que s'ha de pagar arran del càstig infligit pels ciutadans al PP a les urnes», i que a Euskal Herria també hi fa falta aquesta classe de gests. Així mateix, l'organització armada afirma que la resolució de la situació d'Euskadi «no serà gens fàcil» per la transcendència del conflicte, que «té una dimensió internacional».

Un aspecte que els terroristes consideren bàsic és la decisió de «continuar lluitant» per aconseguir el dret d'autodeterminació, concepte pel qual mantenen, tanmateix, la seva «disposició al diàleg».

Imaz
El president de l'Euskadi Buru Batzar del PNB, Josu Jon Imaz, assegurà ahir que «l'únic gest» que Euskadi necessita és «la desaparició absoluta d'ETA i de la violència, perquè nosaltres mateixos i en llibertat puguem ser propietaris del nostre futur». Imaz es referí d'aquesta manera al text difós pels terroristes. «ETA demana gests, demana gests de complicitat, però la societat basca només espera un comunicat -perquè és l'únic que ens importa- en el qual, anunciï d'una vegada a tota la nostra gent que desapareix de l'escena, perquè hi deixarà un llegat de dolor i de tragèdia. Que en definitiva i ja per sempre aquest poble es pugui construir en pau», declarà Imaz.

Segons Imaz, «no serà mai possible la neutralitat en la lluita per la llibertat, per la democràcia i contra el totalitarisme». Per tant, reiterà que «el futur d'aquest país no es podrà construir mai sota l'amenaça, ni l'extorsió, ni el xantatge ni l'assassinat», sinó que «només ho podrem negociar els partits polítics bascs que representam d'una manera o de l'altra la ciutadania basca».

Així, el màxim dirigent del PNB advocà per «una política en majúscules» i assegurà que el seu partit «està compromès a practicar el diàleg, l'acord i l'entesa perquè puguem tenir un projecte de convivència per a aquest país».

«Tenim el nostre projecte, entorn del qual i d'una manera oberta i flexible volem agrupar la majoria dels bascs, perquè puguem teixir un acord de convivència de futur per a la nostra nació», considerà Imaz. També assegurà que en aquest procés hi mantindran «aquells criteris que hem après dels nostres predecessors, com són el reconeixement d'Euskadi com a nació i l'aposta per una reformulació de l'Estat espanyol».