TW
0

Amb el dolor encara viu, entre 3.500 i 4.000 habitants del barri humil El Pozo del Tío Raimundo recordaren ahir els 202 morts dels atemptats de Madrid.

Aquesta petita estació de rodalia de la perifèria sud de la ciutat, una de les parades dels anomenats «trens de la mort», va ser, amb més de 60 morts, una de les més afectades per la matança terrorista. Centenars de fidels acudiren a primera hora del matí per trobar una cadira en aquest temple improvisat a l'aparcament adjacent a l'estació. Sense més llocs lliures, desenes de centenars de persones s'amuntegaren a les voreres i als carrers tallats al trànsit.

Dotze capellans oficiaren la cerimònia religiosa. Han passat «deu dies desconcertants i sobresaltats des que el passat 11 de març un renou ensordidor ens va despertar», recordà l'arxiprest José Manuel Peco a la cerimònia. «Molts encara ens preguntam si és una realitat o un malson», afegí en el que semblava una reflexió general del poble madrileny. En l'homilia, el religiós evocà la paràbola del fill pròdig per enaltir el perdó, la reconciliació i la solidaritat dels estrangers, que eren pràcticament absents en aquesta cerimònia.

Els equatorians Ramiro i Mary foren dels pocs estrangers que acudiren a homenatjar les morts de prop d'una dotzena de nacionalitats en aquest barri obrer i humil que en els anys 60 va acollir de manera desordenada els emigrants econòmics d'altres regions espanyoles. Després dels atemptats, explicaren, «ja no ens miren com a una bestiola rara».

Després de la missa, els fidels desfilaren per aquells monuments populars espontanis erigits a les morts i a la pau, on s'il·luminen milers d'espelmes vermelles col·locades per mans anònimes, es panseixen desenes de rams de flors i s'amunteguen els missatges sorgits del dolor, la ràbia, la impotència i el desconcert.