Milers de ciutadans tornaren a demanar ahir als carrers el final de l'ocupació a Iraq i el retorn de les tropes espanyoles en les manifestacions convocades en el primer aniversari de la intervenció militar i en què es tingué un especial record per a les víctimes dels atemptats de Madrid.
Les mobilitzacions es convocaren en cinquanta ciutats per part de nombroses organitzacions, entre les quals PSOE, IU, CCOO I UGT, per expressar, a més, el suport al dret dels pobles a la sobirania i l'autodeterminació, i la solidaritat amb Palestina.
A Madrid, 9.000 ciutadans segons la Policia i 100.000 segons l'organització, recorregueren el centre de la capital fins a la Puerta del Sol, on es llegí un manifest. El text rebutjà l'«ofensiva unilateral contra la pau, la sobirania de les nacions i la legalitat internacional», i qualificà l'acció a l'Iraq d'«ocupació colonial a l'antiga».
També hi intervingueren el premi Nobel de literatura José Saramago, l'escriptora Almudena Grandes, els actors Juan Diego i María Barranco i el cantautor Lluís Llach, qui tancà l'acte amb la seva interpretació de L'estaca.
Saramago subratllà que després dels atemptats de la setmana passada, «Madrid és clarament i rotundament la capital moral d'Europa», i considerà que els minuts de silenci que es guardaren a tot el món es convertiren en «moltes hores de dol».
Així mateix unes 150.000 persones es manifestaren pel centre de Barcelona de manera pacífica segons la Guàrdia Urbana -250.000 segons els organitzadors-, convocades per la plataforma Aturem la Guerra.
Al final del recorregut, dos portaveus de la plataforma llegiren un comunicat en el qual exigien «la retirada immediata de totes les forces militars que ocupen l'Iraq» i, en concret, el retorn del contingent espanyol, «digui el que digui l'ONU».
Abans de la lectura del manifest es guardà un minut de silenci en record de les víctimes dels atemptats de Madrid i les d'Iraq, Palestina i la resta de conflictes mundials, moment en què els concentrats alçaren les mans com a mostra de rebuig cap a qualsevol tipus de violència.
Milers d'andalusos secundaren la convocatòria a les capitals de província i en alguns municipis de la comunitat sense que es registrassin incidents, en unes mobilitzacions en què, com en el cas de Sevilla, es recordà les 202 víctimes mortals dels atemptats de Madrid, els noms de les quals es llegiren al final de l'acte.
També milers de bascs cridaren ahir «no» a la guerra als carrers de les capitals d'Euskadi. Així, a Bilbao prop de 3.000 persones marxaren per la gran via de la ciutat darrere una pancarta en la qual es llegia en basc «Deixau els pobles en pau. No a l'ocupació d'Iraq i Palestina».
Unes 4.000 persones es manifestaren a les dues capitals canàries convocades per les plataformes ciutadanes en contra de la guerra, mentre que a Castellà i Lleó ho feren unes 8.500 i 3.000 a Pamplona.
A Oviedo, prop de dues mil persones acudiren a la convocatòria de la Iniciativa Asturiana contra la Guerra per donar «un gran sí a la pau i un no rotund al terrorisme», tal com es féu en altres ciutats com Logronyo o les més importants de Galícia.
Centenars de persones recorregueren els carrers de Santander encapçalades per una pancarta en què podia llegir-se «Bagdad 2003-Madrid 2004. No a la guerra. Retirada de les tropes», mentre que a Múrcia els manifestants, «armats» amb casseroles i xiulets, volgueren deixar clar que «és el mateix guerra i terrorisme». També milers de persones es manifestaren als carrers de València i Alacant.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.