Rajoy, ZP, Carod i la campanya inconclosa

La manifestació del 14-F obrí un període preelectoral que tancà abans d'hora l'atemptat de Madrid

TW
0

En el guió d'aquesta campanya electoral no estava previst un final tan dramàtic i abrupte com el que vàrem viure el passat dijous. L'atemptat de Madrid deixava dos-cents morts i una commoció social de la qual serà difícil recuperar-se. Fins aquest moment tot transcorria de manera similar a períodes electorals precedents.

Després que 50.000 persones es manifestassin per censurar la política territorial de Jaume Matas i Maria Antònia Munar, els partits balears ocuparen els carrers. PP i PSIB-PSOE es limitaven a localitzar els missatges dels seus referents estatals. Maria Salom i Francesc Antich ens parlaven d'habitatge, de baixada d'imposts, d'ocupació.

La popular, a més a més, prometia infraestructures i inversions de Madrid a l'hora que venia confiança al sector empresarial. El socialista Antich, sempre que la campanya porta a porta li deixava, posava l'èmfasi en el desenvolupament del REB i la protecció social. Ambdós anaven fent en espera de les estrelles nacionals dels seus partits.

Però el primer crack mediàtic no arribà dels carrers madrilenys de Gènova o Ferraz. Desembarcà provinent de Barcelona, amb l'etiqueta de la polèmica a la solapa i atenent al nom de Carod-Rovira. L'exconseller en cap de la Generalitat ens va descobrir que el guió que separa els seus llinatges es deu a l'admiració que professa al poeta mallorquí Rosselló-Pòrcel; comparà les estratègies del PP i ETA; vaticinar uns Països Catalans independents, amb Balears incloses; presentà els seus dos darrers llibres i participà a un míting d'ERC. I tot ho va fer en les sis hores que estigué a Palma.

Mariano Rajoy visità les Illes un dia després que el dirigent independentista. A un vertiginós periple per Menorca, Eivissa i Mallorca el candidat a la Moncloa va transmetre el missatge que ha estat uns dels eixos de la campanya popular: «No volem per a Espanya un govern com el del Pacte de Progrés». Més de 5.000 persones aplaudiren un Rajoy que no aixeca passions però transmet seriositat.

Mentrestant, Josep Lliteres (UM) passejava el símbol de la seva cursa electoral, Tòfol, el lleó i demanava a l'Estat més transferències per a la comunitat autònoma. Per la seva banda, els Progressites per les Illes començaven a creure's que obtenir un diputat a Madrid era possible.

El 4 de març comparegué Zapatero al mateix lloc que abans ho havia fet Rajoy: el poliesportiu de Son Moix. ZP omplí el recinte i «regalà» als seus incondicionals un discurs arrelat al «programa, programa, programa». A Balears amb prou feines li va dedicar mig minut del discurs. «Les Illes representen el model del totxo i del cereixement icontrolat», sentencià abans d'agafar l'avió de tornada. Al darrer tram de la cursa a Congrés i Senat el PP intensificà la seva acció convidant Ana Botella, el batle de Madrid, Alberto Ruiz Gallardón, i la ministra de Sanitat, Ana Pastor. El més destacat de la setmana fou la visita de la número 2 de ZP, Mercedes Cabrera, i el míting del PP, sense incidents, a Son Sardina. No donà temps de gaire cosa més.