Imatge del vídeo en el qual els encaputxats donen compte de la decisió d'ETA.

TW
0

ETA ha irromput a la precampanya electoral declarant una treva efectiva des de l'1 de gener, però només a Catalunya. L'anunci té lloc després de la polèmica que es desfermà en conèixer-se la reunió del secretari general d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, amb la cúpula etarra, que tingué lloc quatre dies després, el 5 de gener. Entre els arguments que esmenten per adoptar aquesta decisió, els dos portaveus d'ETA asseguren que a Catalunya s'ha produït en els darrers temps canvis polítics transcendents, les similituds entre Catalunya i Euskal Herria i l'«empenta» de formacions independistes.

El llavors conseller en cap de la Generalitat de Catalunya es reuní, encara que segons aclarí només en nom d'ERC, amb la cúpula etarra el dia 5 de gener, a Perpinyà. Tant Carod-Rovira com la mateixa ETA, en el seu anterior comunicat, havien rebutjat que en aquella reunió s'hagués assolit cap acord. ETA, al seu anunci de treva, no fa cap referència a la trobada que mantingué amb el líder d'ERC, que hagué de dimitir del seu càrrec a la Generalitat arran de conèixer-se la reunió. Segons ETA, Euskal Herria i Catalunya «són les falques que estan fent cruixir el caduc entramat del marc institucional i polític imposat i, per tant, causants de la profunda crisi que està vivint l'Estat opressor espanyol». «Avui dia, trascorreguts 25 anys, la crisi en la qual es troba immers el marc polític de la reforma espanyola és més clara i profunda que mai», apunta ETA.

L'organització terrorista no atempta a Catalunya des de l'estiu de 2001 i l'últim assassinat va tenir lloc el març d'aquest mateix any, quan va acabar amb la vida del mosso d'Esquadra Santos Santamaría. EiTB féu públic el comunicat d'ETA a les 14.00 hores, encara que durant tot el matí l'essencial era ja en boca de tots. El grup armat decreta la «suspensió de la seva campanya d'accions armades a Catalunya a partir de l'1 de gener de 2004».

L'anunci d'ETA, realitzat per dos portaveus amb capots blancs que mostraven, a més de la tradicional ikurriña (bandera basca), una bandera independentista catalana, es produeix enmig de la polèmica per la reunió que mantingué la cúpula etarra amb Carod-Rovira.

ETA assegura que ha renovat la seva anàlisi sobre Catalunya perquè aquesta nació guarda moltes similituds amb Euskal Herria. Concretament, en destaca dues: que ambdues estan oprimides pels estats espanyol i francès, «dividides territorialment partint de fronteres artificials imposades per la força de les armes», i les «estretes relacions d'amistat i germandat» que «aquesta situació d'opressió» ha generat entre Catalunya i Euskadi.

Segons els portaveus etarres, la banda decidí en la dècada dels 80 estendre els seus atemptats a Catalunya «contra els interessos econòmics dels estats espanyol i francès i les forces armades d'ocupació i responsables polítics espanyols». ETA considera que «ara la situació és una altra».

L'organització terrorista destaca el «canvi operat en les darreres dècades en la situació política de Catalunya i Euskal Herria», en especial l'«empenta important de les forces independentistes (ERC gairebé duplicà la seva representació parlamentària en les eleccions de l'any passat, encara que a Euskadi Batasuna va veure reduït a la meitat el nombre d'escons que manté al Parlament basc) i l'«àmplia conscienciació sobre la necessitat del reconeixement del dret d'autodeterminació que els correspon als pobles oprimits per l'Estat espanyol».

La resta del comunicat recalca els llaços entre Catalunya i Euskadi. Destaca ETA la «solidaritat honesta, activa i generosa que el procés d'alliberament del poble basc ha pres per part del poble català i la importància de reforçar la voluntat i determinació popular per defensar el dret d'autodeterminació que els correspon al poble català i a Euskal Herria davant la imposició espanyola».

Els portaveus etarres finalitzen amb «una salutació revolucionària a tots els independentistes catalans» i amb els crits «gora Euskal Herria askatuta» («visca Euskal Herria lliure») i «visca Catalunya Lliure».