El Govern rebutja investigar les proves sobre la guerra de l'Iraq

El portaveu del Govern, Eduardo Zaplana, recalcà que quan l'Executiu parlà d'armes de destrucció massiva «estava fent referència a les pròpies declaracions i resolucions de Nacions Unides», mentre que el ministre de Defensa, Federico Trillo, assegurà que «el CNI ni té ni ha tingut informes propis sobre aquestes armes».

«Nosaltres, la informació que tenim és la informació de les Nacions Unides, i no tenim informació pròpia ni el president mai no ha dit que a ell li consti; si li consta és en funció dels documents i de la informació que se'ns faciliten i que a més és pública, perquè hi hem fet referència», assegurà Zaplana.

Sobre les iniciatives de la Gran Bretanya i dels EUA d'investigar les informacions que asseguraven que a l'Iraq hi havia aquestes armes, Zaplana afirmà que «si de les investigacions que s'han obert poden aclarir alguna situació, estarem encantats de saber-ho». El vicepresident primer del Govern, Rodrigo Rato, defensà que «Espanya establí les seves posicions a les resolucions de les Nacions Unides i que, per tant, l'ONU haurà de revisar els criteris que aconsellaren prendre certes resolucions».

La ministra aconsellà al PSOE que es dediqui a explicar el seu programa electoral en comptes de cercar debats «totalment forçats» i reiterà que el suport del Govern a la guerra a l'Iraq es basà en el consens «total» de la comunitat internacional.

També el ministre de l'Interior, Àngel Acebes, assenyalà que el PSOE està duent a terme una estratègia per «posar d'actualitat» el tema de l'Iraq i «desviar» així l'atenció sobre la seva «societat» amb ERC. Per la seva banda, el PSOE demanà la desclassificació dels documents secrets del CNI que sustentaren el suport de l'Executiu a la guerra per «poder saber la veritat i demostrar que el Govern mentí» en dir que hi havia proves que Saddam Hussein tenia armes de destrucció massiva.