Els partits de l'oposició coincidiren ahir a demanar explicacions al Govern pel seguiment dels serveis secrets al líder d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, en la seva entrevista amb dirigents etarres, iniciativa que l'Executiu considerà una maniobra de distracció davant la gravetat del fet.
En declaracions a Onda Cero, el secretari general del PSOE, José Luis Rodríguez Zapatero, preguntà al Govern si «coneixia la informació» sobre la reunió del líder d'ERC amb ETA i si el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) «gravà les converses» que mantingué Carod amb els dirigents etarres.
En aquesta línia, el grup socialista demanà la convocatòria urgent de la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats perquè el president del Govern, expliqui el coneixement que tenia el Govern sobre aquestes reunions. En conferència de premsa, el portaveu parlamentari socialista, Jesús Caldera, es demanà si el Govern s'estima més usar les informacions dels serveis d'intel·ligència en benefici partidari, en comptes de per lluitar contra el terrorisme, i considerà molt greu que s'hagin pogut «cremar» fonts dels serveis d'intel·ligència.
El portaveu del PNB al Congrés, Iñaki Anasagasti, demanà la compareixença del ministre de Defensa i del director del CNI, Jorge Dezcallar, perquè expliquin el que considerà «espionatge a dirigents polítics democràtics, en vista de les informacions sobre l'entrevista de Carod-Rovira amb dirigents d'ETA».
A més, Anasagasti es queixà que l'opinió pública espanyola considera aquesta qüestió «tan greu», com «qui sent ploure o fins i tot amb cert goig» quan als Estats Units un president hagué de dimitir per un cas d'espionatge, «que ni tan sols era la CIA, sinó d'uns mafiosos», en referència al cas Watergate, que suposà la caiguda de Nixon.
La presidenta del Congrés, Luisa Fernanda Rudi, ha convocat per a la pròxima setmana la mesa de la Diputació Permanent perquè analitzi aquesta petició, encara que el secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, Jorge Fernández, recordà que la Diputació només pot reunir-se, quan les Corts estan dissoltes, per validar decrets llei o per ratificar els estats d'alarma, excepció o lloc decretats pel Govern.
També Esquerra Unida ha demanat al Govern que expliqui públicament i al Parlament si el CNI fa seguiments de tots els partits polítics o institucions de l'Estat, i reclama al fiscal general de l'Estat que investigui si es produeix aquest control d'activitats. Eusko Alkartasuna (EA) ha exigit al Govern que expliqui la tasca del CNI, unes actuacions «al marge de la legalitat» que «vulneren els drets fonamentals dels ciutadans».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.