TW
0

La decisió de Francisco Àlvarez Cascos es produeix poc després que s'hagi conegut la seva relació sentimental amb la galerista María de la Hoz Porto, directora de la galeria d'art Marlborough, una de les més pretigioses del món.

Cascos es casà en primeres núpcies amb Elisa Fernández-Escandón Ortíz, amb la qual tingué quatre fills. El 1996, poc després de divorciar-se va contreure de nou matrimoni amb la jove cordovesa Gemma Ruiz Cuadrado, cerimònia a la qual van assistir tots els ministres del Govern, així com el president Aznar i la seva esposa, Ana Botella. D'aquesta relació nasqueren dos infants. Les revistes del cor asseguren que Gemma no s'ha recuperat del disgust, i que ha perdut tant de pes que és a un punt de l'anorèxia.

María Porto és la directora de la galeria d'art Marlborough i exdona de Virgilio Cano, polític socialista que va ser conseller de la Comunitat de Madrid entre 1983 i 1995. Alvarez-Cascos, de 54 anys, enginyer de Camins, Canals i Ports, és ministre de Foment des de l'any 2000, després d'haver estat des dels anys 80 un dels més fidels i estrets col·laboradors de José María Aznar. Va ser el seu ca de bou durant l'oposició als governs de Felipe González, identificat com el «doberman» en la campanya electoral socialista de 1993.

Alvarez-Cascos inicià la seva carrera política en 1979, quan va concórrer a les eleccions generals amb el número dos a la llista de Coalició Democràtica (CD) al Congrés per Astúries, però no va obtenir l'escó. Elegit senador per Astúries en les eleccions de 1982, va passar al Congrés en els comicis de 1986, i tres anys després va ser elegit secretari general del PP en el seu IX Congrés denominat de la Refundació fet pel qual Aliança Popular va passar a denominar-se Partit Popular.

Des de llavors fins el Congrés de gener de 1999, en el qual, a petició pròpia, va ser rellevat de la secretaria general, Alvarez-Cascos va garantir a Aznar la tranquil·litat, la cohesió i la disciplina interna imprescindibles per conservar la unitat del partit.

Després d'abandonar la secretaria general del PP, el gener de 2002, va presentar una esmena a la ponència d'Estatuts del XIV Congrés del partit sobre el procés de successió de José María Aznar, que no va arribar a discutir-se en el ple.

Ha pres part de tots els governs del PP des que, el 1996, Aznar el nomenà vicepresident primer i l'encarregà de mantenir els contactes amb els socis nacionalistes i conservar els suports parlamentaris que li permeteren esgotar la Legislatura més duradora.