Arzalluz traspassa la presidència del PNB a Imaz després de 23 anys

El partit nacionalista advoca per crear un Consell Basc de Partits

Josep Maria SastreMadrid/Bilbao18/01/04 0:00

El líder del PNB, Xabier Arzalluz, lliurà ahir el testimoni de la presidència del partit nacionalista basc al seu successor, Josu Jon Imaz, que això no obstant, fins avui no serà proclamat al seu càrrec de manera oficial. Arzalluz, que ha ocupat el càrrec durant 23 anys afirmà abandonar el seu lloc al partit «amb normalitat feliç», durant una jornada en la qual l'Assemblea del PNB -que es reuneix cada quatre anys- aprovà la ponència política Els desafiaments del nacionalisme basc en la primera dècada del segle XXI, en què advoca per crear un Consell Basc de Partits per impulsar la construcció de la Nació Basca.

En la seva ponència política aprovada ahir per unanimitat, el PNB advoca per la creació d'un Consell Basc de Partits per impulsar la construcció de la Nació basca, que tindria entre els seus projectes i objectius la sobirania, la territorialitat, la pau i la legalització de totes les forces polítiques.

Imaz substituirà a la direcció del PNB Arzalluz, després d'imposar-se a l'actual portaveu del partit, Joseba Egibar, en el procés electoral intern. El dirigent jetzale assenyalà sentir-se «realment content» davant del seu relleu i assegurà que no desitja «donar testaments», per la qual cosa assenyalà que no té previst intervenir avui davant dels militants i afiliats.

La ponència fou defensada per Arzalluz i Egibar, qui, després de la seva aprovació, oferiren una roda de premsa per detallar els seus continguts. Al text, la formació jeltzale defensa l'existència d'un poble basc format pels set territoris d'Àlaba, Biscaia, Guipúscoa, Navarra, Nafarroaberea, Lapurdi i Zuberoa i assegurà que el segle XXI ha de ser «el segle del reconeixement internacional del poble basc (Euskal Herria) com a subjecte polític».

Per aconseguir aquest objectiu, el PNB aposta pel desenvolupament d'un àmbit juridicopolític que inclogui tots els bascs i contingui el «respecte efectiu a la realitat històrica, cultural i lingüística, com també el dret a definir el seu propi futur i la seva articulació interna».