L'Índex de Preus al Consum (IPC) pujà el 0,2 per cent el desembre, fet que situà la inflació del 2003 en el 2,6 per cent, la taxa més baixa des del 1998 i 1,4 punts inferior a l'assolida un any abans, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística.
L'IPC del 2003 superà en sis dècimes l'objectiu oficial del dos per cent, desviació que, segons dades de CCOO, suposarà que més de 2,5 milions de treballadors rebin els retards corresponents en activar-se les clàusules de revisió salarial pactades als seus convenis col·lectius, per compensar-los per la pèrdua de poder adquisitiu.
La inflació subjacent -que exclou la variació dels preus dels aliments frescos i dels productes energètics- augmentà el desembre el 0,1 per cent i a tot l'exercici el 2,5 per cent. El vicepresident primer del Govern i ministre d'Economia, Rodrigo Rato, considerà bones aquestes dades, ja que demostren que Espanya superà les tensions inflacionistes del 2002 i redueixen el diferencial de preus amb la zona euro fins a prop de mig punt, sense deixar de mantenir un major creixement.
Al 2003, els grups més inflacionistes foren l'ensenyament, que pujà el 4,3 per cent, seguit d'aliments i begudes no alcohòliques i hotels, cafès i restaurants (4,1 per cent); altres béns i serveis (3,1 per cent); begudes alcohòliques i tabac i habitatge (2,8 per cent); vestit i calçat (2,5 per cent); medecina (2 per cent); parament (1,7 per cent); transport (1 per cent), i lleure i cultura (0,1 per cent).
L'únic grup els preus del qual baixaren fou el de les comunicacions, el 0,2 per cent. L'any passat els aliments frescs pujaren el 6,4 per cent, mentre que els carburants i combustibles descendiren el 0,6 per cent i els productes energètics el 0,1 per cent.
El desembre s'encariren lleure i cultura (1 per cent); aliments i begudes no alcohòliques (0,4 per cent); hotels, cafès i restaurants (0,3 per cent), així com begudes alcohòliques i tabac, parament, ensenyament i altres béns i serveis (0,1 per cent). Els preus d'habitatge, medecina i transport no variaren i s'abaratiren vestit i calçat (0,5 per cent) i comunicacions (0,1 per cent).
Més de vuit milions de pensionistes cobraran a partir del pròxim dimarts la paga única amb què la Seguretat Social els compensa per la desviació de la inflació registrada el 2003. La pujada de vuit dècimes sobre la previsió realitzada pel Govern suposarà un cost per a les caixes de cabals públiques de 476 milions d'euros.
Gairebé 7,8 milions de pensionistes contributius i més de 486.000 pensionistes no contributius rebran una paga compensatòria que revalora les seves pensions. Aquesta paga suposa una pujada de vuit dècimes per a totes les pensions: l'equivalent a la diferència entre l'objectiu d'inflació fixat pel Govern situat en el 2 per cent i l'IPC interanual registrat el novembre del 2003 (que fou del 2,8 per cent).
Aquest és el quart any consecutiu que els pensionistes reben aquesta paga única abans de finalitzar gener. Els doblers s'abonaran amb independència del pagament ordinari de la pensió corresponent al gener i serà consolidable en la nòmina dels pensionistes, cosa que suposarà per a la Seguretat Social un cost de 467 milions d'euros.
Per a aquest any el Ministeri de Treball i Afers Socials té previst destinar 943 milions d'euros per revalorar les pensions (476 per la desviació de l'IPC i uns altres 467 per a la seva consolidació en nòmina), a fi de garantir el manteniment del poder adquisitiu.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.