Els abertzales no inclouen al projecte de llista única el rebuig a la violència d'ETA

Enumerà entre els seus interlocutors el PNB, EA, Abertzaleen Batasuna i Aralar, a més dels sindicats ELA, ESK, STEE i IRU, al costat d'altres organitzacions socials.

Barrena digué que durant la setmana que ha transcorregut des que feren pública la seva proposta el 16 de desembre, han mantingut reunions públiques i privades, a les quals «els agents convocats han coincidit en la necessitat d'unir forces per afrontar la realitat de persecució que està vivint Euskal Herria».

Indicà que «se'ns ha fet saber també que és necessari per aconseguir un acord arribar a un plantejament comú en la defensa del respecte als drets humans».

Tanmateix, Barrena explicà que a l'esborrany que han elaborat per iniciar avui una segona ronda de reunions, que es prolongarà tota la setmana, no es recull el rebuig exprés de la violència d'ETA, com els exigiren els seus interlocutors per avançar cap a posicions comunes, encara que «la defensa del respecte dels drets humans és part de la nostra identitat política» i «evidentment en parlarem la pròxima setmana».

Finalitzada aquella segona fase, l'esquerra abertzale durà a terme assemblees entre els seus simpatitzants els pròxims 10 i 11 de gener per exposar els avanços en les esmentades converses.

Ambdós opinaren que «hi ha un sòl prou sòlid com per avançar en el desenvolupament de la segona fase de la proposta» i per definir l'acord polític que sigui la base d'aquesta candidatura única.

Otegi digué que «l'esquerra abertzale durà un text esborrany sostingut en la defensa del dret de la lliure determinació, els criteris per a l'elaboració de les llistes electorals en les quals insistirem perquè vagin més enllà de les sigles polítiques i reculli el sentir popular d'aquest poble, i un tercer punt amb la metodologia per a la materialització de l'acord».

Arnaldo Otegi assegurà que «no es tracta només d'una proposta electoral, sinó d'una oferta de procés polític en clau d'autodeterminació».