Maragall pren possessió sense renunciar a la reforma de l'Estatut i la Constitució

Maragall, que es va convertir en president a les 12.12 hores, agraí a Jordi Pujol la seva contribució «principal» en els seus 23 anys de govern, tants que pensava «que aquest moment no arribarà mai», i anuncià «una nova etapa» en el qual «els pobles d'Espanya poden estar segurs que Catalunya anirà a la recerca constant de ponts d'«entesa en lloc de mantenir l'educada distància que ha permès poc o molt la governabilitat».

Maragall rebé de mans de Benach la medalla de president després de prometre «complir amb fidelitat» les obligacions del seu càrrec i manifestar fidelitat «al rei, la Constitució, l'Estatut i les institucions nacionals de Catalunya».

Prèviament, Pujol havia destacat en un breu discurs que posava fi al seu recorregut com a president de la Generalitat la «màxima rellevància institucional» de l'acte, mostra de «maduresa» de l'autogovern de Catalunya.

Pujol també aprofità per expressar el seu desig que «els anys que vénen» siguin positius per al progrés de Catalunya i «el reforç de la nostra identitat nacional, prestigi i autoestima i orgull «de ser catalans des de la cohesió», la convivència» i «en pau».

Carod-Rovira» destacà la seva «enorme satisfacció» per haver viscut «un dia històric» i «de gran normalitat democràtica» per l'alternança de poder. Es congratulà que Maragall deixàs molt clar en el seu discurs que és «l'ara de les esquerres», però que l'Executiu autònom no governarà només per a la gent d'esquerres, sinó per a tot la societat catalana».