Imaz, que vol integrar Egibar, es marca l'objectiu de desenvolupar el pla Ibarretxe

Tota la roda de premsa d'Imaz tingué un missatge: el PNB serà una pinya i defensarà un únic missatge. Ho digué en assegurar que té «claríssim» que desitja comptar amb Egibar en la futura direcció. «La meva absoluta voluntat és la d'integrar totes les persones, sensibilitats i territoris en un projecte comú», digué. «Treballarem necessàriament junts i a més amb il·lusió i amb ganes», afegí.

«No hi ha vencedors ni vençuts, ningú no guanya, ningú no perd», indicà, analitzant la votació que tingué lloc dijous i insistint que el triomf en aquella jornada fou de tot el partit, no de persones ni de posicions polítiques. No volgué avançar més detalls sobre la política que continuarà, tenint en compte que no serà oficialment designat president del PNB fins al gener, encara que sí deixà clar que el partit té «una posició única i comuna en relació amb la violència d'ETA».

També fixà el que serà l'«eix i tasca principal» del seu mandat al capdavant del PNB: «Sumar forces de cara a respondre a la responsabilitat que la societat ens està demandant», és a dir, treure endavant el nou estatut polític que ha proposat el lehendakari, Juan José Ibarretxe.

«Sens dubte, aquest país té una cosa molt clara, que l'hem de construir entre tots, nacionalistes i no nacionalistes, en un projecte de convivència. Aquest és l'objectiu de la proposta del lehendakari», digué. «Tots érem candidats del lehendakari», digué, convençut que Ibarretxe ha estat «totalment aliè» al procés d'elecció. «El PNB ha tingut històricament un model de bicefàlia en el qual jo crec i en el qual pens continuar treballant», assegurà, partint de la «perfecta sintonia» que hi ha entre lehendakari, Govern basc i partit, «com ha de ser i com ha estat a més tradició històrica al PNB».

En una roda de premsa a Vitòria, Azkarraga mostrà el seu malestar perquè «el PP demostrà que una vegada més confon majoria absoluta amb majoria absolutista», i l'acusà de fer «un ús pervers d'aquesta majoria per aprovar i reformar una vegada més el Codi Penal a la carta, en funció dels seus propis interessos i polítiques partidistes».

Denuncià així mateix la «vocació totalitària» de l'Executiu Aznar i considerà que l'actual situació «no és nova», sinó que «començà quan s'aprovà el Pacte Antiterrorista» i prosseguí amb «l'aprovació de la Llei de partits i el tancament de mitjans de comunicació».