TW
0

Pasqual Maragall fou investit ahir president de la Generalitat a la primera votació. La majoria absoluta que forma la seva coalició de Govern amb ERC i ICV fou suficient per superar el rebuig de CiU i PP. En el debat, el líder nacionalista, Artur Mas, assegurà que la seva federació marcarà el nivell d'ambició del nou Estatut. Maragall, en la seva rèplica, digué que li «rellisquen» les «ofenses» dels convergents. El portaveu del PP, Josep Piqué, augurà «més imposts i més sectarisme» durant el Govern de Maragall, i el nou president li contestà oferint als populars participar en la redacció del nou Estatut, malgrat que el PP rebutja el projecte.

Tingué paraules d'agraïment per al seu grup parlamentari, al qual reconegué «la més difícil de les virtuts, la fe». Reconegué també el paper «clau» d'ERC i el seu «respecte i admiració» cap a ICV. L'objectiu del Govern, digué, és «superar la performance de CiU, el que CiU ha fet durant tots aquests anys». «Seré digne de la seva confiança», digué a tots els parlamentaris. Amb el portaveu del PP, Josep Piqué, Maragall centrà el debat a la reforma estatutària i el pacte amb ERC i ICV. Pel dirigent popular, el nou Govern estarà «subordinat» al «radicalisme» d'ERC i ICV i suposarà «més imposts, mes rigideses, més intervencionisme i més sectarisme». El nou president demanà a Piqué que abandoni el victimisme perquè el canvi que suposa el tripartit d'esquerres «no és contra Espanya». «Catalunya li dirà a Espanya que ens deixi fer, que ens doni llibertat», explicà.

Pocs minuts després de les 18.00 hores, el president del Parlament català, el republicà Ernest Benach, anunciava el resultat de la votació, que es féu en veu alta. En total, 74 vots a favor, els dels parlamentaris de PSC, ERC i ICV, i 61 en contra, els de CiU i PP. Majoria absoluta per al nou president i, per tant, votació guanyada pel tripartit, sense necessitat d'haver de recórrer a una segona volta.

Després de rebre el suport de la Cambra, Maragall digué que assumia el càrrec «sense eufòries ni autocomplaences» i amb l'única intenció de «constatar que s'obre un període nou». «M'hi dedicaré de tot cor. Vull ser el president de tots i ho seré», digué, encara que reconegué el «punt de tristesa de la minoria». «Vostès han conduït el vaixell fins aquí, potser no com volíem, però sí amb gran dignitat».

Al debat previ, el portaveu de CiU, Artur Mas, assegurà que la seva formació «marcarà» el nivell d'«ambició de la reforma estatutària que ha d'impulsar el Parlament en aquesta legislatura i anuncià que serà «bel·ligerant» si el PSOE «no compleix el seu compromís explícit de donar suport a punt per punt el que surti» de la Cambra autonòmica. «Si el PSOE no dóna suport, ens sentiran», digué.

Maragall agraí a Mas que «comenci a veure que Zapatero i Aznar no són exactament el mateix per als interessos de Catalunya» i recordà que CiU ha governat vuit anys amb el suport del president «més cec i insensible als interessos del nostre país». Per a Mas, Maragall es refugia en «qüestions del passat i de la política espanyola». «No serà que vostè tampoc no confia en el que pugui fer el PSOE?», li preguntà.

El dirigent nacionalista reprotxà l'acord firmat per PSC i ERC, deixant CiU a l'oposició, «per raons personals», titllà Maragall de «tap» per assolir a Catalunya un clima de consens, al que el líder del PSC es mostrà «encantat de ser aquell tap perquè a Catalunya no es pugui donar un succedani de canvi». Digué, a més, tenir «el cul pelat» davant de les crítiques i les «ofenses» de CiU que, en tot cas, li «rellisquen». «Ningú ens les ha dit tan grosses com vostès», sentencià.