TW
0

IU-EB aposta perquè la condició de ciutadà basc s'acrediti mitjançant un carnet d'identitat emès per l'Administració basca, encara que aquest document no eximiria de l'obligatorietat d'haver de sol·licitar també el DNI que acredita la nacionalitat espanyola.

La formació d'esquerres advoca, a més, perquè es reguli per llei del Parlament basc l'exercici del dret a consulta de referèndum dels ciutadans d'Euskadi. En la seva proposta d'Estatut per a una Comunitat Federada aposta també per una Euskadi que impulsi mesures legals per tal d'establir vincles amb Navarra i amb l'Iparralde (País Basc Francès).

El text haurà de ser ratificat per la Presidència de la formació i pel Consell Polític d'Euskadi i està obert a les aportacions dels diferents agents polítics, sindicals i socials d'Euskadi. A més, es traslladarà a la societat a través d'una campanya de socialització.

Per la formació d'esquerres, seran ciutadans bascs qui «tenguin prèviament la ciutadania comunitària conforme als tractats de la Unió Europea. A més, seran ciutadans bascs els residents extracomunitaris titulars d'un Permís de Residència Permanent. En aquest sentit, IU-EB explica que la condició de ciutadà basc s'acreditarà mitjançant un carnet emès per l'Administració basca «que servirà per accedir als seus serveis públics».

«L'esmentat carnet en cap cas no eximirà de l'obligació d'obtenir el document que acrediti la nacionalitat espanyola de conformitat amb les lleis de l'Estat federal espanyol», agrega el text. Reconeix també com a llengües oficials l'euskera i el castellà.