Majoria absoluta del PP a Madrid

Esperanza Aguirre serà la presidenta de la Comunitat després d'unes eleccions més disputades del previst

TW
0

Esperanza Aguirre serà la pròxima presidenta de Madrid. El Partit Popular sapigué la seva victòria quan només faltaven per conèixer uns milers de vots. Amb el 99% dels vots escrutats, els 'populars' obtenen 57 escons; el PSOE té 45 i IU aconsegueix 9.

Amb aquest percentatge, el PP obté el 48'38 per cent dels vots i un escó més que el maig, quan es quedaren a les portes de la majoria abnsoluta. El PSOE perd dos parlamentaris i queden al 39'03 per cent. IU, que manté el mateix nombre d'escons, es queda en el 8'51%.

La victòria del Partit Popular es produí 'in extremis', després d'un recompte de vots que mantingué l'atenció dels madrilenys fins a les onze de la nit.

Quan l'escrutini sobrepassava el 92%, els vots de PSOE i IU encara sumaven majoria absoluta, tot i que la tendència ascendent del PP feia preveure que els 'populars' podrien arribar al Govern a Madrid.

En un gest gens habitual, el president en funcions, Alberto Ruiz-Gallardón, comparegué públicament per donar la notícia que el PP aconseguia «la majoria suficient per governar» i assenyalava que havia arribat «el moment de tancar les ferides» després de la crisi política del 25-M.

Així com avançava l'escrutini, els socialistes anaven perdent escons a favor dels «populars», mentre que IU mantingué els 10 diputats que les projeccions li donaven des del començament del vespre-nit electoral.

La participació, xifrada en el 63'99%, ha estat inferior a la que hi hagué el passat 25 de maig, encara que ha estat per sobre de la dada de les eleccions de 1999, quan el 60% dels madrilenys exercí el dret al vot, i de les previstes per totes les enquestes.

El vot de càstig ha perjudicat el PSOE, encara que no fins al punt d'enfonsar la candidatura de Rafael Simancas, tot i que han pedut 2 escons i 158.191 vots.

Eduardo Tamayo, el trànsfuga que propicià la crisi a l'Assemblea de Madrid, aconseguí poc més de 6.000 vots i no tindrà representació a la Cambra autonòmica.

Malgrat la derrota dels partits d'esquerres, IU ha aconseguit un gran resultat amb Fausto Fernández al capdavant, en guanyar un diputas respecte dels que va tenir el 25-M.

A les passades eleccions del 25-M, el PP ja va remuntar un bon nombre d'escons a l'escrutini dels últims vots, encara que el seu augment no va ser suficient llavors per aconseguir-ne la majoria absoluta. El 25-M, el PP va obtenir 55 diputats, un per sota de la majoria absoluta. El PSOE va aconseguir 46 actes de diputat i IU nou. La traïció de dos diputats socialistes, Eduardo Tamayo i María Teresa Saéz, evità, tanmateix, la constitució d'un Govern d'esquerres a la Comunitat de Madrid.

La barrera de la majoria absoluta és de 56 escons, ja que l'Assemblea de Madrid disposa en aquesta legislatura de 111 escons.

Els sondeigs a peu d'urna, que pronosticaven una majoria absoluta del PP, dispararen en un primer moment l'eufòria a la seu del carrer Gènova. El president del partit a Madrid, Pío García Escudero, afirmà pocs minuts després del tancament dels col·legis electorals i sense més autoritat que la de les enquestes, que sens dubte «el PP ha guanyat les eleccions» i que l'únic que quedava en dubte era l'amplitud de la victòria.

Tanmateix, segons avançava l'escrutini, els nervis començaren a aparèixer i el Partit Popular apostà per la cautela. La número tres del PP, Ana Mato, evitava expressions de victòria assegurada i només s'atrevia a dir que «el PP confia a assolir una majoria suficient per governar», i recordà que Alberto Ruiz-Gallardón és el batle de la capital malgrat el fet que, en els comicis del 25 de maig, els primers recomptes no li donaven majoria absoluta, com estava passant amb Esperanza Aguirre.

Mentrestant, al PSOE, al llarg de la nit electoral, predominà la cautela. El secretari d'Organització de la Federació Socialista Madrilenya (FSM), Antonio Romero, rebutjà des d'un primer moment les dades que avançaven els sondeigs i demanà prudència fins que es coneguessin els «resultats reals».

Des d'Esquerra Unida, Eduardo Cuenca, número dos de la candidatura, també prengué els primers sondeigs amb cautela però afirmà que les dades oficials aportarien «una sorpresa per a l'esquerra».

Una de les claus en les diferències de les dades que oferien les primeres projeccions de vot i el resultat final ha estat en la diferent velocitat de recompte als districtes madrilenys. Mentre que als feus tradicionals del PP, com Chamberí, Salamanca o Retiro, les paperetes es comptaven amb molta lentitud, l'escrutini avançava veloç en altres com Villa de Vallecas, Villaverde, Usera o Vicálvaro, barris votants d'esquerra.