Les Comunitats Autònomes que tenen una renda per càpita familiar disponible més alta són Euskadi, Balears i Navarra. Segons les dades de la Comptabilitat Autonòmica d'Espanya elaborada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) amb dades referides a 2001, les tres compten amb més de 10.313 euros per persona, la mitjana estatal.
Entre les comunitats menys riques, que tant el 1995 com el 2001 estaven per sota de la renda mitja familiar disponible, el major grau de convergència el presenta Extremadura, que ha passat de 71'9 punts al 1995 a 74'1 punts el 2001. La despesa en consum final de les llars entre aquest període, que a la mitjana de l'Estat cresqué un 45'5 per cent, presenta el major creixement a Balears, amb una alça del 57'8 per cent, seguida de Múrcia, amb un 56 per cent més. Astúries és l'autonomia que exhibeix un menor creixement, amb una pujada de només el 35'5 per cent.
Les autonomies que tenen una renda més baixa són Extremadura i Andalusia, encara que les famílies extremenyes són les que han experimentat un salt major cap a la convergència entre el 1995 i el 2001, mentre que les de Ceuta i Melilla anotaren el major retrocés. A Euskadi les llars compten amb una renda disponible per càpita de 12.847 euros, a Navarra amb 12.607 euros i a les Illes Balears disposen de 12.572 euros.
Una riquesa que contrasta amb les comunitats amb menor renda, Extremadura i Andalusia, amb 7.645 i 8.338 euros, respectivament, a gran distància de la mitjana estatal. Per sobre de la mitjana hi ha també Aragó (11.421 euros), Cantàbria (10.637 euros), Madrid (12.229 euros) i La Rioja (12.054 euros). Per sota hi ha Astúries (9.590 euros), Canàries (9.544 euros), Castella-la Manxa (8.766 euros), Múrcia (8.833 euros) i Ceuta i Melilla (9.501 euros. Castella i Lleó, amb 10.301 euros, i Comunitat Valenciana, amb 10.070 euros se situen pràcticament a la mitjana.
Entre el 1995 i el 2001, Euskadi ha estat la comunitat que major augment de la renda disponible per càpita familiar ha experimentat, amb un increment de 4'8 punts, en passar del 119 al 124 per cent de la renda mitjana. La segona major pujada correspon a Cantàbria, que el 1995 estava per sota del nivell estatal, amb un 99'7 per cent, i que al 2001 se situava per sobre, amb un 103.
Al costat oposat se situen Ceuta i Melilla, els indrets que han patit en aquest període una major caiguda de la seva renda disponible familiar, en passar del 97 per cent de la mitjana al 1995 al 92'1 per cent al 2001. Destaca el descens experimentat per Catalunya, que el 1995 presentava un valor del 116'6 per cent i al 2001 del 113'3, encara que continua sent una de les més riques.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.