EfeMadrid15/10/03 0:00
TW
0

L'Index de Preus al Consum (IPC) pujà el setembre el 0'3 per cent, cosa que situà la taxa acumulada en l'1'4 per cent i la interanual -últims dotze mesos- en el 2'9 per cent, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). La inflació subjacent -exclou els aliments frescs i els productes energètics- augmentà el 0'2 per cent i la seva taxa interanual ho féu el 2'8 per cent.

L'IPC de setembre fou protagonitzat per l'encariment del vestit i calçat (2'8 per cent) a causa del final de les rebaixes, i el dels aliments i begudes no alcohòliques (0'9 per cent). A més, s'encarí l'ensenyament (0'7 per cent), el parament i altres béns i serveis (0'3 per cent), i l'habitatge i la medecina (0'1 per cent), mentre que les begudes alcohòliques i tabac i les comunicacions no variaren.

Al contrari, el lleure i la cultura s'abaratiren l'1'6 per cent, els hotels, cafès i restaurants el 0'8 per cent, i el transport el 0'1 per cent. Dins dels aliments, els majors encariments els registraren el peix (2'9 per cent), llegums i hortalisses (2'7 per cent), carn d'oví (6'5 per cent), d'au (1'7 per cent), altres carns i casqueria (8'8 per cent) i fruita (1 per cent).

La taxa d'inflació interanual dels aliments frescs registrà un important repunt des del maig i ha passat del 4'4 per cent l'esmentat mes al 7'7 per cent actual. El setembre, els productes energètics s'abaratiren el 0'4 per cent i els carburants i combustibles el 0'6 per cent, cosa que ha permès un abaratiment interanual del 0'2 i del 0'8 per cent, respectivament.

Per comunitats, l'IPC pujà a Cantàbria (0'6%); Extremadura (0'5%), Andalusia, Canàries, Múrcia, Navarra i Euskadi (0'4%); Aragó, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Galícia (0'3%); Astúries, Catalunya, Comunitat Valenciana i Madrid (0'2%) i a Balears (0'1%), mentre que a la Rioja no varià i a Ceuta i Melilla pujà el 0'8%.

El secretari de Política Econòmica del PSOE, Jordi Sevilla, assegurà que l'IPC de setembre «certifica la desviació» dels preus respecte a les previsions del Govern, al qual acusà d'«indiferència» davant d'un problema que, assegurà, afecta greument el poder adquisitiu de les famílies i la competitivitat de les empreses.