TW
0

El ministre de Defensa, Federico Trillo, assegurà ahir que la població iraquiana ha acollit de manera «molt positiva» les tropes espanyoles desplaçades en aquell país, durant la seva visita a la base militar de Diwaniya, al sud de Bagdad, on es troba un contigent de 1.300 soldats espanyols.

Trillo assegurà que el Govern té la certesa de «les relacions que manté actualment la resistència terrorista o saddamista amb els grups internacionals o les xarxes terroristes», i assenyalà com a exemple l'atac que patí l'hotel on s'allotgen gran part dels funcionaris internacionals a Badgad.

Trillo fou rebut a la base España, caserna general cap de la brigada Plus Ultra, pel cap d'aquest contingent militar, el general Alfredo Cardona. El ministre arribà a Diwaniya procedent de Kuwait per complir a l'Iraq una estada de 24 hores amb l'objectiu de visitar les tropes espanyoles destacades en aquest país.

Durant una trobada amb els mitjans de comunicació que l'acompanyen, el titular de Defensa traslladà l'«orgull» del Govern cap a la tasca que estan desenvolupant les tropes espanyoles a l'Iraq i destacà que la seva presència s'ha notat en un sol mes. A més destacà que els militars espanyols «són els primers» en contra de la guerra i tenen més gests a favor de la pau que altres molts que en presumeixen.

Sobre les crítiques pel desplaçament de les tropes i la suposada oposició dels iraquians a la presència espanyola, el ministre demanà que es pregunti a la població iraquiana, i subratllà que, segons totes les informacions de les quals disposen les autoritats espanyoles, l'acollida ha estat «molt positiva» el primer mes que duen els soldats espanyols a la zona.

Trillo recordà que el Govern acordà la tramesa del contigent de 1.300 homes fins al 31 de desembre i avançà que en cas que es produeixi una pròrroga serà per un termini de sis mesos. Tanmateix, indicà que «a poc a poc s'anirà produint el relleu», cosa que permetrà a molts soldats tornar a Espanya abans de cap d'any.

Pel que fa al futur de l'Iraq, el ministre reconegué que les solucions finals són «molt complexes» i apuntà que passen, en primer lloc, per fer un cens i una llei electoral de cara a l'elecció d'un «govern ferm» per a posteriorment dotar-se d'una Constitució. «Això no obstant, parlar de terminis és aventurat», subratllà.

«Els atacs contra funcionaris i representants de l'ONU no poden tenir el qualificatiu de resistència, sinó que mereixen el de terroristes», conclogué.

El ministre recorregué les instal·lacions de base España, on hi ha la major part dels 1.300 soldats espanyols de la missió, i que es troba establerta en un antic quarter iraquià abandonat des del 1991.

A la seva arribada, a l'heliport, la Legión reté honors d'ordenança al ministre, en la delegació del qual figuren el secretari d'Estat de Defensa i comissionat del Govern per a l'Iraq, Fernando Díez Moreno, i el cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra, el general Luis Alejandre Sintes.