Trillo assegura que França i Rússia obstaculitzen la reconstrucció de l'Iraq

En declaracions a RNE, Trillo afegí que «no és il·lusori pensar que Alemanya pugui estar en un futur immediat molt més a prop de la coalició del que està França, que és el país que resisteix amb una pretensió hegemònica que no se sap on condueix». Trillo Considerà que és «molt important» que s'impliquin ara en el procés «aquells països que fins ara estan al marge de les decisions majoritàries de la comunitat internacional i estrictament de la UE, com són França i Alemanya.

El ministre destacà especialment el cas de França que, en la seva opinió, «és el país que s'està resistint de manera més contumaç, probablement perquè les seves posicions estan derivades d'una d'antiga i substanciosa relació amb l'Iraq i amb el règim de Saddam Hussein». «Ara, al restabliment dels serveis públics, ens estam trobant amb molts problemes derivats de la falta de material de reposició, perquè és, en molts casos, material francès, que era el que estava funcionant a l'era de Saddam. Es podria dir el mateix de Rússia. Que ells s'hi incorporassin ampliaria l'eficàcia de la reconstrucció», declarà Trillo.

Després del traspàs d'autoritat a la Brigada Plus Ultra a Najaf, Trillo destacà que «des del primer moment» l'acollida a les tropes espanyoles «ha estat molt bona», no només per part de la població civil, sinó també de representacions locals, tribals religioses o de l'autoritat provisional» iraquiana. «De fet, els pobles de la província d'Al Qasidija i també de Najaf han rebut les nostres tropes fins i tot amb una gran simpatia, aprenent-se alguns noms i dient 'Viva Espanya' o alguna cosa semblant», manifestà.

El ministre de Defensa va estimar que els problemes de seguretat a la zona provenen de la «presència de focus de residència organitzats pro Saddam, que compten també amb elements terroristes, moltes vegades vinguts d'altres països i que actuen netament de forma terrorista, amb escassa o nul·la connexió orgànica amb la societat civil». Ressaltà que «el que més està patint la societat civil és la falta de rapidesa a donar resposta a la manca dels serveis bàsics».