Alegría acusa Permach, portaveu de Batasuna, de ser dirigent d'ETA

Segons informació emesa anit passada per Telecinco, Alegría, després d'haver inculpat en les seves declaracions davant de la Guàrdia Civil els dirigents abertzales Arnaldo Otegi i Jon Salaberria de mantenir contactes amb la banda terrorista, esmentà Permach com un dels integrants de la direcció política d'ETA.

Xabier Alegría confirmà amb aquestes declaracions davant de les forces de seguretat i ratificades després en gairebé tots els seus termes davant del jutge Del Olmo, totes les teories sobre l'estructura d'ETA exposades pel jutge Garzón, precisà l'esmentada cadena de televisió.

Alegría, en la seva confessió davant les forces de seguretat, segons Telecinco, revelà que aquesta direcció política actua a la llum, de manera paral·lela a un front d'avantguarda format per una cúpula terrorista oculta en la clandestinitat. A la direcció política, anomenada EKIN, de la qual Alegría també formà part, el detingut situà Permach i també el parlamentari d'HB Jon Salaberría, a qui acusà de ser el correu d'ETA.

En les mateixes declaracions precisà Alegría que un altre coordinador d'EKIN és Javier Larralde, responsable de Batasuna a França. En aquest grup, assegurà que també hi seria Aiora Epelde, detinguda el febrer passat per col·laborar amb ETA i dos anys abans, en el 2001, per ser dirigent d'Haika, relleu de Jarrai.

Alegría situà a més al capdavant de l'aparell polític d'ETA altres cares menys conegudes, com Iñaki Altuna o Ainhoa Etxaide, responsable de l'àrea social del sindicat LAB. L'organigrama el completen Aitor Garin, Yagoba Zulueta i Jon Emparantza, advocat habitual dels dirigents etarres detinguts a França. Anteriorment, a la dècada de 1990, aquesta direcció política, denominada KAS tècnic, estava formada, segons diu, per ell mateix.

L'acompanyaven Maitane Inchaurraga, cap visible de l'associació feminista Egizan; José Antonio Etxeberria, al davant d'ASK (el que posteriorment seria la Fundació Josemi Zumalabe); Mikel Zubimendi, llavors al capdavant de Jarrai i detingut a França fa dos anys al costat de Kantauri; Rafael Díez Usabiaga, al capdavant del sindicat LAB; el mort Gorka Martínez, dirigint KHK (l'equivalent al Ministeri de Relacions Exteriors); i Floren Aoiz i José María Olarra, conegut a ETA com Eneko. També esmentà Juan María Olano i Rufi Etxeberria.